A mida de Rafel Nadal (i d'altres poderosos)

A les Balears hi ha hagut, i hi ha encara ara, una tendència general a fer certes coses a mida. “Coses” vol dir concessions, plans, mesures i fins i tot lleis. I “a mida” ho és de qualcú, persona, família, empresa o partit, sempre que tingui poder econòmic. Resulta paradoxal que també les declaracions d’interès general i d’interès autonòmic s’hagin fet servir segons l’interès particular de qualcú. Perillosíssimes figures aquestes de l’interès general i autonòmic.

Sota el paraigua de l’interès general es varen fer molts de camps de golf a les Illes. Amb aquest impuls, el de l’interès col·lectiu, es pretenia fer un parc temàtic a Inca, si no s’hagués aturat, o donar ales a l’aeròdrom de ses Salines. També crec recordar que ho demanaven els que volien fer un ‘zoo’ de papallones a Mallorca. No és cosa del passat, perquè fa només un parell de setmanes el Govern de Prohens va declarar d’interès estratègic tres macroparcs solars a Inca, Petra i Santa Margalida, que faran una malada a algunes de les zones agrícoles més ben conservades de l’illa.

El negoci de Rafel Nadal: una requalificació a mida i una venda milionària

I d’interès autonòmic és el que el Govern de José Ramón Bauzá va qualificar el 2012 per a la construcció de l’acadèmia de Rafel Nadal a Manacor i, per això, es varen fer urbanitzables uns terrenys rústics que la família Nadal havia comprat a preu de patató –requalificació que el TSJIB va considerar “de dubtosa constitucionalitat”. Després, el PSIB amb el PP, en varen permetre l’ampliació. Totes aquestes coses fetes a mida solen tenir una funció social molt relativa, solen ser un negoci i una especulació de manual: donen més oportunitats als que més en tenen, els augmenten notablement els beneficis, acceleren un temps que vol dir doblers, i amb l’excusa de l’interès general dinamiten el principi d’igualtat davant la llei i les institucions públiques.