Va començar una nova forma de coneixement d'un mateix i, fins i tot, del món així com el coneixem o l'hem interpretat fins fa ben poc. Les persones grans havien estotjat el tresor en la llacor més amarada de la matèria gris: el que foren les llegendes i els mites, tot allò que segurament ens definia i diferenciava dels animals. Després, durant segles, es va tractar d'anar repetint aquells repertoris. Aquelles històries se suposa que s'anaren reinterpretant segons els corrents i l'orografia de la història de la mateixa humanitat tot reflectida en el mirall de les aigües de l'esdevenir. El curs ara mogut, ara embassat segons l'evolució o la involució en cada període. El riu encara hi és, el concepte de riu també. Hem anat modulant en cada segle, i en les seves gents, la memòria, les memòries i, fins i tot, aquestes aigües han servit per a deixar traçada la història d'algú tot salvant-lo de l'oblit definitiu. Els macs als meandres de la nostra cultura occidental van veure configurades unes maneres de contar, de relatar i d'assumir uns fets reals o no de manera que s'anaven desconfigurant els vells esquemes d'heretar dels més vells una contística fràgil i susceptible de desaparèixer quan ben a punt arribà, al bell mig del s. XV, la curolla de Johannes Gutenberg, que tot i morir en la ruïna total, trobaria temps de canviar, ell solet, de verd en blau l'ordre de moltes coses i de com han de ser transmeses i contades. Imparable tot el que vendria després en l'àmbit europeu a l'hora de difondre idees, credos i altres narracions. El temps de les nostres existències individuals no foren configurats per a poder abastar-ho i, per tant, ens atraurà la insacietat total de les nombrosíssimes varietats de reinterpretacions. Aquesta impossibilitat total ens ha anat portant fins aquí tot albirant infinitament diferents i innombrables horitzons que mai no coneixerem del tot però que es poden intuir en una sola ratlla.
Algú de vostès es veu capacitat de fer-nos creure sòlidament que el que fins avui s'ha conegut com a LLIBRE desapareixerà definitivament? Sempre he pensat que la literatura és sinònim de vida i antònim de mort. Acaronar milers de lloms reposant als prestatges és l'equivalent a una reverència als immortals. Per altra banda, oficialment el suport electrònic no suposa ni un cinc per cent del mercat. El llibre ni desapareix ara ni ho farà més endavant. Tal volta la història és cíclica i no analitzem prou els hàbits que sí s'estan empeltant i que embolcallen, encara més, de precarietat les rutines. Les nostres vides són inundades de foteses o d'autèntiques collonades que volen usurpar-nos els raconets precisos que quedaven de llibertat. En el futur, un cop més, s'albira un retorn a quelcom més semblant a la distribució de poders medieval que a una autèntica desaparició del pensament, de la reflexió i del seu resultat final en format llibre. Aquests darrers són a on han de ser. Res del que us fan arribar des de les xarxes passa de ser una vulgar esca més. El llibre, el paper en general, no es pot controlar ni reemplaçar per res. Com les tisores, la roda o la cullera de plata que són irrepetibles. El llibre és irrepetible i només porta cinc segles al seu recorregut.