Migració: carbó de Reis
Divendres, els Reis d'Orient varen arribar entre mostres de racisme per part d'alguns ajuntaments. El més voluminós era el de Madrid, que va posar en circulació un vídeo amb un rei Baltasar que era un actor blanc amb la cara embetumada, impostant un suposat accent negre (un blackface, per dir-ho amb l'anglicisme). A la vila mallorquina de Bunyola, l'Ajuntament va publicar a les xarxes un cartell –que va esborrar al cap de poques hores— on apareixien dibuixats tres Reis d'Orient, però tots tres de pell blanca. Va passar el mateix amb un altre cartell publicat per l'ajuntament de la ciutat extremenya de Càceres, en què cap dels tres Reis que hi eren representats era negre. El mateix dia sonaven de fons les bravates amb què el dirigent de Vox Ortega Smith, un individu que acostuma a acusar els seus adversaris polítics de racisme i xenofòbia, es negava a disculpar-se per haver agredit el regidor de Més Madrid Eduardo Fernández Rubiño, al mateix Ajuntament de Madrid.
De fet, els tres consistoris esmentats són governats pel PP, un partit que té un gen supremacista en el seu ADN (la part nacionalcatòlica dels seus fonaments ideològics) i que ara disposa del pretext de la pressió de Vox per treure'l a passejar sense massa miraments. Els casos que hem mencionat són anècdotes que, a pesar de ser-ho, o precisament perquè ho són, il·lustren bé com està clavada la punxa de la immigració i el racisme en el debat públic. Una punxa encarnada als discursos de tots els partits polítics, però en particular dels de la dreta, perquè els ofereix un altaveu demagògic temptadorament fàcil per captar vots, i perquè són els primers a veure's afectats per la influència de l'extrema dreta. Fins ara, la tendència de la dreta diguem-ne tradicional, i de bona part del centreesquerra, és afirmar que pretenen aturar l'extrema dreta per la curiosa via d'assumir com a propis els postulats de la mateixa extrema dreta.
És així que hem vist endurir-se recentment la legislació francesa, i la de la Unió Europea, sobre migració, fins a extrems que previsiblement resultaran de lesa humanitat en la seva aplicació. Macron té com a excusa la necessitat d'aturar Marine Le Pen, i Brussel·les addueix que cal neutralitzar Hongria (i sortir al pas d'altres estats membres, com Espanya, en què l'extrema dreta ha adquirit un pes determinant en la configuració del discurs polític). El PP s'adapta sense gaire problema a la radicalització, mentre els governs progressistes de Pedro Sánchez arrosseguen vergonyes com la matança de Melilla o els infames centres d'internament d'estrangers. Junts, per la seva banda, ha anunciat, des de la seva sectorial de migració, un conclave per definir la seva postura sobre aquesta qüestió. És de preveure que s'hi debatrà la capacitat de la formació de captar vot entre els nouvinguts, però també la de disputar-ne a la racista Aliança Catalana. Caldrà estar atents per veure cap on es decanten els postconvergents. De moment, la tendència general en la discussió sobre migració apunta a rosegar carbó durant tot l'any.
