Miguel Bosé i la vacuna del seu pare
En la seva imprescindible columna, l’estimat Joan Callarissa es fa ressò de l’autobiografia que acaba de publicar el cantant Miguel Bosé. “La malària va ser una de les desgraciades herències que va rebre del seu pare, l'històric torero Luis Miguel Dominguín”, ens explica. I afegeix: “Acabats de fer els deu anys, el va portar a un safari per Moçambic sense administrar-li cap vacuna i amb l'únic propòsit d'evitar que fos «marieta», temença que havia adquirit en observar que el nen llegia molt”.
Si agafem aquest episodi que ens relata en Callarissa, no podem deixar de pensar que el pare era un d’aquests pares maltractadors, que consideren que un caràcter (i també la sexualitat) es poden redreçar a base de disciplina, sexe pagat i alguna bufetada. En aquest sentit és tristament divertit que al cervellet del torero la lectura en excés –que ja va tornar boig Don Quixot– també fomentés l’homosexualitat (si això fos així, d’homosexuals n’hi haurà menys de l’1%, suposo). Però llegint aquest relat de l’autor del mític LP Chicas, no puc deixar de pensar en una cosa. Es queixa, amb raó, del fet que el pare no el vacunés per anar de safari. Es queixa, amb raó, del fet que va tornar tan dèbil de l’esmentat safari que va haver d’anar un temps en cadira de rodes, perquè havia perdut molt de pes. En fi, ¿com pot queixar-se del fet que el seu pare no el vacunés per enfortir-lo quan resulta que ell és un antivacunes? Ell tampoc vacunarà els seus fills de coronavirus. ¿Com pot ser que no vegi un lleugeríssim paral·lelisme en el comportament que té ell i en el que va tenir el seu pare?
