Mil milions de pèl·lets
La crisi dels pèl·lets a Galícia fa més d'un mes i mig que es troba, en forma de baix continu, a l'actualitat informativa. Li passen pel davant els sempre dinàmics escàndols i estirabots de la classe política, així catalana com espanyola o mundial, però la crisi és allà, en forma d'insidioses boletes de plàstic que s'escampen pel litoral atlàntic de la península Ibèrica, en un nombre que va creixent a mesura que es desfan els sacs que les contenen. Òbviament es tracta d'una catàstrofe ecològica, però –tal vegada perquè no dona lloc a imatges espectaculars o dramàtiques, com la de les aus marines envescades en el petroli del Prestige– li dediquem, entre tots, una atenció constant però discreta. Com si els desastres mediambientals tinguessin categories de primera, de segona, etc.
No hi ajuda gens, s'ha de dir, l'autoritat directament competent, la Xunta, inevitablement governada pel PP. Precisament Alfonso Rueda (el president digitat com a substitut de Feijóo quan aquest fou reclamat a la finalitat més alta de salvar Espanya) es troba immers de ple en la precampanya de les eleccions gallegues, que se celebren el proper 18 de febrer, i no està disposat que una crisi ecològica li pugui complicar, ni tan sols una mica, una victòria que les enquestes tornen a pronosticar com a fàcil. Ara bé, fàcil però ajustada: tot el que no sigui la majoria absoluta li suposaria al PP quedar fora del govern, i les enquestes reflecteixen que la pot obtenir, però per un marge estret. La reunificació dels nacionalistes d'esquerres gallecs, escindits durant els darrers deu anys entre el BNG i Anova, és una bona notícia i un moviment ben interessant, que li complica sincerament la vida al candidat pepero.
Per tot això, Rueda i el seu partit no s'ho han pensat ni un moment i han convertit la marea de pèl·lets en argument electoral. Com? A la manera d'Ayuso, és a dir, tergiversant els fets, i inventant-ne alguns altres pel camí, a fi de culpabilitzar de tot Pedro Sánchez, per variar. Una vegada arribats a aquest punt, el PP gallec no tan sols no té cap interès a solucionar l'emergència creada pels pèl·lets, sinó que ja li va bé tenir-la allà, per llençar-la pel cap del pèrfid rival que, a més, ha venut Espanya als catalans i als terroristes.
El comportament del PP en matèria mediambiental (des de la política de totxo, ciment i asfalt a les Balears fins als pèl·lets gallecs, passant per la delirant gestió de Doñana a Andalusia i els exabruptes negacionistes del canvi climàtic que encara s'escapen de tant en tant a alguns dirigents del partit) és decebedor i alarmant, en un partit eminentment creat per governar. Però també ho és la tranquil·litat extrema amb què entomem, cada dia, notícies com aquesta crisi o com les relatives a l'escalfament del clima, que produeix, entre molts altres efectes, la sequera que patim i que no dona senyes d'afluixar. Una sequera que ens està deixant sense conreus però que a molts només sembla que els comenci a interessar quan senten que els pot deixar sense piscina a l'estiu.
