Les milícies de Mallorca en temps de les Germanies. El context

Els darrers dos anys, i especialment a la part forana, ha tingut lloc una 'petita revolució silenciosa'. Hem pogut recuperar una consciència adormida, soterrada, però latent. Uns anys de la història de l’antic Regne de Mallorques, però amb una vigència i magnitud sense precedents. Allò que va succeir ens va marcar i condicionar com a poble i encara ara les seves conseqüències perduren, de generació en generació. Els llibres parlen d’una revolta armada. Alguns historiadors s’hi refereixen com una veritable guerra civil entre mallorquins, fins i tot una vertadera revolució. El cert és que el fracàs de les Germanies de Mallorca, amb la brutal i inhumana repressió subsegüent, ens ha marcat. Al llarg de segles, i gairebé fins avui, hi ha hagut repressió i un oblit volgut, potser forçat. No podem negar que els historiadors, per la manca de documentació conservada i la tergiversació dels fets, tenen dificultats per realitzar els seus treballs i esclarir el que veritablement va succeir.

Els dos últims anys hi ha hagut una presa de consciència gràcies a xerrades, col·loquis, taules rodones, documentals, rutes guiades, lectures de manifests, publicacions de recerca i de ficció i dramatitzacions. Hi ha tingut un paper destacat i engrescador la tasca de la Comissió del 500 anys de Germanies. Hem pogut redreçar una mica el rumb del vaixell, el nostre rumb de la memòria històrica. No ha estat un simple homenatge, ha estat molt més. Més que convertir-nos en historiadors, la recordança dels fets de les Germanies ens ha convertit en millors ciutadans. Han estimulat l’anhel de llibertat, igualtat, justícia social i sobirania. Això, justament, era el que reivindicaven les Germanies. Aquesta petita revolució de què parlàvem al començament, a poc a poc –a mesura que caminàvem dins la foscor de la nit del temps– s’ha articulat com les peces d’un trencaclosques i han anat encaixant.

En el cas de sa Pobla i des de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament vàrem convidar estudiosos del tema o de l’època de les Germanies. Amb ells, ens endinsàrem en les causes que motivaren la revolta, com varen transcórrer els fets i el seu desenllaç tràgic i dolorós. També copsàrem quines repercussions va tenir i com foren les persecucions que duraren molts d’anys. Entre la fam, la pesta, els atacs de corsaris barbarescos, les multes i les compensacions elevades que imposaren els guanyadors... el fracàs de la revolta de les Germanies posà els mallorquins davant un panorama desolador. Un territori petit, amb poca població i quasi oblidat de la mà de Déu, sembla increïble que els seus habitants es poguessin refer i tirar endavant cap a un futur sempre incert. En el nostre cas, els estudiosos que ens han ajudat a fer aquest recorregut, aquesta necessària presa de consciència, han estat Maria Margalida Perelló, Margalida Bernat, Joan Miralles, Antoni Mas, Damià Pons, Antoni Rodríguez, Antoni Janer i Pere Sales. Amb el seu encoratjament, ens vàrem atrevir a realitzar i editar petits audiovisuals, presentar llibres i altres treballs relacionats amb les compensacions i sentències de sa Pobla. Ben atractives varen ser les dues rutes guiades que vàrem organitzar des de l’Arxiu Municipal de sa Pobla per les terres de Son Sabater i a la destrossa de sa Marjal, que va ocórrer el 3 de novembre del 1522, on –en un sol dia– moriren més de mil agermanats. 

Dins aquest farcell d’activitats i coneixements apresos, hi ha un tema que ha quedat poc divulgat, podríem dir que dins el sarrió. Ens referim a l’aspecte estrictament militar de les Germanies. Del paper de les milícies civils, la seva preparació, el material que tenien, l’armament... què en sabem? Per què el Regne de Mallorques no disposava de tropes professionals? Tenien quadres de comandament preparats? L’ús incipient de l’artilleria a començament del segle XVI quin paper hi va jugar? Quines armes de foc s’empraren als camps de batalla? Quin paper militar tingueren les incursions dels mallorquins el 1515 a la ciutat nord-africana de Bugia? Era una societat civil fortament armada capaç de fer efectiva l’autodefensa enfront de les amenaces exteriors? En quin estat es trobaven les fortaleses, les murades i els castells de Mallorca el 1521? Qui pagava totes les despeses militars? Com influïren les sovintejades ràtzies dels barbarescos a les costes i pobles illencs en les disposicions i preparatius militars a Mallorca? El rerefons militar de les Germanies és un tema encara pendent. 

Una de les obres que ens donen respostes o ens ajuden a discernir és la Historia Militar de Mallorca, escrita per Fernando Weyler, el 1862. Aquest autor era un metge militar, botànic i escriptor. Evidentment, aquesta obra s’ha de llegir entre línies, però ens ofereix algunes dades amb les quals podrem endinsar-nos en el món de les armes a l’època de les Germanies. Una altra font important és la llista d’homes d’armes del 1515, dipositada a l’ARM. No oblidam tampoc el bibliotecari caputxí de començament del segle XIX en Lluís de Vilafranca i les seves Miscel·lànies. 

En certa ocasió, Nietzsche va escriure que en una guerra no hi ha vencedors, perquè totes les parts hi perden més del que hi podien haver guanyat. El vençut tornarà rancorós i mai no admetrà la derrota, i és cosa de temps que no revifi el conflicte. Mentre que el vencedor se sent invencible i fort, per això acaba cometent l’error de confiar-se i de tancar els ulls davant d’aquell despertar dels qui foren derrotats. Em deman què hi ha de cert en aquest plantejament passats els 500 anys de la Germania. Els humans i les guerres; anem pas a pas.

Nota: Dos articles més, consecutius, complementaran el que teniu a les mans amb la idea de donar una pinzellada general a les milícies mallorquines en temps de les Germanies.