Militars i contractes a dit
Mentre Teresa Ribera es preparava per comparèixer al Congrés, Carlos Mazón nomenava un segon militar per liderar les tasques de reconstrucció del País Valencià després de la DANA. Amb l'ajut inestimable de Manfred Weber, cap de files del Partit Popular Europeu, el PP espanyol ha fet un salt qualitatiu en la seva habitual tàctica d'expulsar tinta per embrutar el debat públic i desviar l'atenció d'allò que no els convé. Agafats en un mal pas per l'escandalosa incompetència del govern valencià, aquesta vegada han disparat per elevació i han aconseguit empantanegar la Unió Europea sencera no permetent que es constitueixi el nou col·legi de comissaris europeus amb l'obstrucció del nomenament de Ribera (un nomenament al qual uns patriotes com ells suposadament haurien de donar suport amb entusiasme).
Mentrestant, Mazón exhibeix la sang freda que caracteritza els pocavergonyes. Segueix donant versions contradictòries sobre la seva desaparició durant les hores decisives del dia del desastre i fent gala, impertèrrit, d'un cinisme que impressiona. Després d'anunciar que, si de cas, ja renunciaria a presentar-se a la reelecció, com a forma d'assumir les seves responsabilitats, ens va fer saber que posaria al capdavant dels treballs de recuperació “persones preparades i que saben què fan”. I a fe que així és: dos dels quatre primers lots del contracte per neteja de vials i accessos de polígons industrials han anat a les empreses STV Gestió SL i Pavasal, per valor de 290.000 euros cadascun: la primera és l'empresa on va treballar durant cinc anys el cap de gabinet del mateix Mazón, José Manuel Cuenca, mentre que la segona va donar 240.000 euros a la campanya electoral del PP valencià de 2007, segons consta a la sentència del cas Taula, un del munt d'escàndols de corrupció que aquest partit va acumular durant els seus anys d'hegemonia política al País Valencià. No acaba aquí: Mazón també ha adjudicat a dit 4,2 milions d'euros a l'empresari Francisco Javier Martínez (Alacant CHM Obras e Infraestructuras SA), condemnat a un any i nou mesos de presó per la seva implicació en la trama Gürtel. Encara, 3,9 milions més han estat atorgats, també a dit, a l'empresa Becsa SA, que també ha aportat diners a la famosa caixa B del PP.
Per últim, en el seu afany per envoltar-se dels millors, Mazón ha posat dos militars carregats de medalles (el tinent general Francisco José Gan Pampols i el general de brigada Venancio Aguado de Diego: com deia Llorenç Villalonga sobre Carlos de Mier, quina temptació de cognoms) al capdavant de la nova vicepresidència per a la Recuperació Econòmica i Social del País Valencià. Ho han llegit bé: econòmica i social. Dos militars. Des del PP de Madrid valoren aquests nomenaments com “un missatge potent”. Ni que ho diguin: davant d'una situació que requereix una resposta àmplia i ben coordinada de tots els sectors socials, Mazón opta per militaritzar-la, amb el debilitament que això comporta per a les institucions democràtiques. Potent sí que ho és. Patètic també.
