Militars, destrucció i reconstrucció

Com que l’actualitat fa estranys i sovint contradictoris companys de titular informatiu de portada, el mateix dia que Ucraïna ha llançat per primera vegada míssils de llarg abast sobre territori rus, l’infumable president valencià, Carlos Mazón, ha nomenat un militar de la més alta graduació, retirat, com a vicepresident per a la reconstrucció després de la DANA.

Els exèrcits són els principals experts en destrucció (real o potencial, per encàrrec dels civils i per entusiasme dels accionistes de les empreses d’armament), i als generals se’ls suposa ordre, mètode i capacitat organitzativa quan es tracta d’escometre una tasca tan difícil com la de reconstruir la vida allà on la guerra que ells mateixos han dirigit ha fet miques la normalitat.

A Ucraïna, Zelenski no ha trigat gens a aprofitar l’oportunitat que li ha brindat Biden. A peu de carrer ens és molt difícil saber ben bé quin càlcul hi ha al darrere de la decisió d’un president nord-americà sortint que només pot comportar una escalada del conflicte i l’angúnia de saber que han obert la maleta dels botons més mortals del planeta.

A València, les coses estan més clares: un arruïnat Mazón mira de guanyar temps i de protegir-se darrere la seriositat i la neutralitat de l’uniforme. Havent perdut qualsevol credibilitat i sent carn de banc judicial, el president valencià s’ha volgut investir d’autoritat i eficàcia, mentre fa veure que despolititza la resposta i la converteix en un afer únicament tècnic, en mans d’un home sense màcula que ha jurat donar la vida per la pàtria. Quan els partits són incapaços d’aparcar diferències i quan ningú vol treballar al costat d’un president que va fallar als ciutadans el dia que més el necessitaven, resulta que la solució és un tinent general. Només ens faltava aquesta.