Miquel Alenyà, una col·lecció i un país
No seria precís ni just dir que Miquel Alenyà se n’ha anat enfadat amb aquest món. Feia quatre anys que no coincidíem, però la darrera vegada que ho vàrem fer sí que hi estava. Era una manera molt seva de manifestar l’emprenyadura, des de l’humor, des d’un cert sarcasme, sense perdre una rialla que encara podria reconèixer. Tenia motius per estar emprenyat. Aquella Obra Social i Cultural de Sa Nostra que va dirigir durant tants d’anys se n’havia anat en orris, no només les accions socials i culturals, sinó Sa Nostra mateixa, i el sistema caixa d’estalvis, amb tot el que això representava de projecte de país. De fet, Alenyà tenia el nostre país dins el cap i, perquè sabia que s’havia de treballar des del vessant social, econòmic, cultural i lingüístic, es va posar, en distintes etapes, al capdavant de l’Obra Cultural Balear, de la Fundació Sa Nostra, de la Creu Roja i també de l’Informe Econòmic i Social de les Balears. Durant molts d’anys, es paraven totes les orelles quan Alenyà anunciava una de les seves anàlisis de l’economia i la societat. I tot això ho podia fer perquè duia el país al cap. Ho va demostrar, també, els anys que va dedicar a fer la col·lecció d’art per a Sa Nostra. Adquiria les obres no només per l’interès que tenia cadascuna, sinó pel que aquella peça –i qui la signava–podia aportar al relat historicoartístic del nostre país. Poques col·leccions com la de Sa Nostra expliquen el que ha estat l’art a les Balears. Tant, que el Consell de Mallorca en va protegir una part. Només una i no la més important. La resta s’ha desfet, se n’ha anat, com Sa Nostra i el que representava. Gràcies, Miquel Alenyà, per haver-nos ensenyat tantes coses, entre elles que veure el país a través del seu art era possible.
