Miquel Alenyà: Un dels nostres "Homenots"

Ens ha deixat Miquel Alenyà, un dels nostres Homenots, en el sentit positiu que Josep Pla va donar a aquest terme català que serveix per referir-se al masculí d’home despectivament. Per Pla, Homenots són les grans figures catalanes de la seva època: polítics, artistes, intel·lectuals i científics. Només cal mirar la complexitat de mèrits de Miquel Alenyà reconeguts pels seus conciutadans, des del màxim reconeixement que atorga la nostra societat a través del Govern de les Illes Balears en el premi Ramon Llull que se li va concedir l’any 2000.

Des d’aquest vessant més social, cal recordar la seva contribució a la Comissió Mixta de Transferències de l’Administració Central-Consell General Interinsular (1978 i 1979), com també la seva contribució a la creació d’organismes representatius de la societat civil com el Cercle d’Estudis Econòmics de les Illes Balears, el 1980, i el Cercle d’Economia de Mallorca, o haver participat i consolidat organitzacions socials tan representatives presidint la Societat Catalana d’Economia (1995-1996), l’Obra Cultural Balear (1987-1989), l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià (2007-2010), la Creu Roja de les Illes Balears (2003-2015) o com a conseller del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears en representació del Govern de les Illes Balears des que es va crear, el 2001 fins que va ser suspès indefinidament pel Govern de José Ramón Bauzá el 2012.

La complexitat de Miquel Alenyà com a persona és impressionant. En el seu blog personal, tracta temes tan diferents i sempre amb el rigor que l’han caracteritzat com: Art i Cultura, amb un especial èmfasi per a l’obra pictòrica de Ricard Anckerman; Economia; Filologia i Llengua; Història; Música; Natura i Medi Ambient; Fotografia i Gastronomia. I també ens ha deixat una entranyable autobiografia, Del meu record. Memòries 1939-2017, publicada per Lleonard Muntaner l’any 2017.

Com a Col·lectiu Alternatives volem agrair especialment la seva contribució al coneixement de la nostra societat des d’uns principis que ell sempre va defensar i que tan bé descriu quan analitza l’obra de Ricard Anckerman. Són els principis del fellow feeling, que podem traduir com a “simpatia i comprensió pels teus conciutadans”. I també per la recuperació de la Memòria Històrica, com ha fet com a president de la Creu Roja amb el seu llibre Vuit voluntàries i un voluntari de Creu Roja moren a Manacor l’estiu de 1936, editat per Lleonard Muntaner.

Aquests principis són precisament els que fonamenten la comprensió de la realitat econòmica des de l’enfocament de l’economia política, que es contraposa d’una manera radical als principis neoliberals:

• Impuls ètic contra el creixement de les desigualtats socials, com ho va mostrar com a cap de l’Obra Social de la Caixa des del 1996 fins al 2004.
• Implementació realista de l’anàlisi econòmica, en la qual no es poden oblidar els aspectes socials, com ho va demostrar des dels seus càrrecs professionals en l’alta direcció del Banc Industrial de Catalunya a Balears i a Sa Nostra com a director de les dues publicacions més importants sobre l’evolució econòmica de les Illes Balears al llarg del període 1970-2000, patrocinades per aquestes institucions financeres. Això és així perquè d’una publicació anual que només contenia uns pocs apartats econòmics sectorials i que no arribava a un centenar de pàgines, es passa a una publicació de dos volums l’any 2000 en què ja no sols s’inclou l’anàlisi de la nostra realitat econòmica, sinó que els temes socials, laborals i mediambientals ja hi tenen una detallada i rigorosa anàlisi feta pels màxims experts en la matèria. De fet, el darrer Informe econòmic i social de les Illes Balears, de l’any 2000, dirigit per Miquel Alenyà, és l’antecedent que permet l’any 2001, amb la seva col·laboració com a conseller del CES, iniciar la publicació de l’informe anual del CES sobre l’economia, la feina i la societat de les Illes Balears fins a l’actualitat.
• La defensa que el futur no està determinat i que la participació democràtica dels ciutadans en els afers públics pot permetre millorar les nostres societats, com ho va demostrar com a codirector del primer estudi seriós de prospectiva Balears: 2000, publicat per Fundescoop l’any 1989
• I, last but not least, la seva creença que el lideratge públic exercit des del rigor i el coneixement és imprescindible per a la defensa d’una societat justa, pròspera i inclusiva.

Des d’aquest darrer vessant com a defensor del rigor i l’ampliació del coneixement de la nostra societat per ajudar a millorar-ne el benestar volem destacar, a part de la seva direcció en els informes anuals sobre l’economia i la societat de les Illes Balears: les seves contribucions rigoroses sobre els costos de la insularitat (1978); la seva proposta d’impulsar, des del Cercle Econòmic de les Illes Balears, la primera publicació sobre Models multivariants i univariants de comportament i previsió de la demanda turística a les Illes Balears, editat amb el suport de la Caixa, l’any 1981; la Comptabilitat regional de les Illes Balears (1982); Introducció a l’economia de les Balears (1984) i L’economia balear (1970-2000), juntament amb Ferran Navinés com a coordinadors (2010). També la seva generosa participació com a representant de les Illes Balears en la Comissió Organitzadora de la I Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-occidental, duita a terme al juny del 1985 a Barcelona i de la qual derivarà posteriorment la conformació de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i la futura xarxa dels CES de l’Euroregió a partir del 2009 i fins a l’actualitat.

Per totes aquestes publicacions, moltes de les quals clau per establir de manera rigorosa el càlcul de les principals macromagnituds de les Illes Balears, l’any 2010 se li va concedir el premi Antoni Monserrat en reconeixement al mèrit estadístic, atorgat per l’Ibestat i la Conselleria d’Economia, amb Carles Manera com a conseller i Andreu Sansó com a director general d’Economia.

Descansi en pau.