Es mira però no es toca
Mai havia pensat que arribaria el dia que veuríem persones contemplant hortalisses i fruites, i després d'un temps de meditació o prudència, tal vegada, allargar la mà i agafar unitats d'unes o de les altres o d'ambdues. Mai havia pensat que arribaria el dia, en temps d'abundància, de dubtar entre omplir la cistella de compra o no buidar un moneder assetjat i desgastat per tots aquells que se n'alimenten, ja siguin les benzineres, les elèctriques, les hipoteques o els lloguers d'habitacions. I enmig d'aquest panorama de la consolidació de la nova pobresa invisibilitzada, ens continuen alimentant amb les mateixes notícies dels darrers mesos. No és que manquin d'importància, però sí que desvien l'atenció cap a tot allò que no sigui el drama personal i, per tant, no et queixis perquè altres estan pitjors que tu!
Entre les diverses notícies estrenam nous capítols de la guerra de Putin, qui no solament ha reclutat forçosament 300.000 homes per al front, sinó que en un moviment estratègic ha incorporat a les altes esferes del seu exèrcit un militar sense ànima anomenat Serguéi Surovikin. El nou general s'havia forjat, al llarg de la seva trajectòria a Txetxènia, Tadjikistan o Síria, una reputació polèmica. Segons The guardian, funcionaris d'intel·ligència britànics van escriure en un informe recent que “durant més de 30 anys, la carrera de Surovikin ha estat plena d'acusacions de corrupció i brutalitat”, en canvi, és vist pel Yevgeny Prigozhin, el fundador de la companyia militar privada Wagner, com “el comandant més capaç de l'exèrcit rus i una figura llegendària que va néixer per a servir fidelment la seva pàtria”; tanta devoció sentia per la seva pàtria que va arribar a obrir foc contra els manifestants a favor de la democràcia en la dècada de 1990 per a salvar-la dels seus propis compatriotes. Per això, no vull ni imaginar el que faria contra la població ucraïnesa.
Mentre aquesta guerra i altres de desconegudes o poc importants es desenvolupen en altres terres, els seus impactes arriben a tots per igual i de manera desigual. Molts salaris ja no arriben a cobrir les necessitats bàsiques de moltes famílies i resulta que, malgrat la històrica temporada turística que hem viscut aquest estiu, els fruits no han estat tan dolços per a tothom i, per aquesta raó, segons un titular d'Última Hora, "Santa Catalina es traspassa”. Resulta que, malgrat les dades positives de la temporada, l'estiu no ha estat tan bo per als negocis de la zona i tot a causa del conflicte entre el gaudi dels clients i la tranquil·litat dels residents.
Torno a la cistella de la compra i el que amaguen les cortines de fum de la realitat d'una important part invisible de la població, la que ni va de viatges de vacances ni satura les nits estiuenques de Santa Catalina amb el seu incivisme. Segons el darrer informe sobre l'estat de la pobresa presentat aquest divendres al Congrés dels Diputats, augmenten les persones pobres amb ocupació i les que tenen estudis mitjans i/o universitaris, mentre que el 33,4% de les llars no pot afrontar despeses imprevistes. Com ho ha explicat el responsable de recerca d'EAPN-ES, Juan Carlos Llano, en una entrevista al canal 24H, “amb l'informe pretenem posar la pobresa en el centre de l'agenda política, expressar que és una cosa que ocupa la societat i que s'ha de fer alguna cosa per a solucionar-ho”. Preocupa que el rostre de la pobresa continuï sent dona, que els menors visquin en llars que no poden arribar a final de mes; la xifra estimada pel mateix estudi arriba al 45% de la població. Preocupa que molts adults hagin de recórrer a compartir pisos les habitacions dels quals són moltes vegades de preus inassumibles!
Tot preocupa i la veritable guerra que s'ha de liderar és la guerra contra la pobresa i no les guerres que fabriquen pobreses. Així que a poc a poc estem arribant a l'era d'"Es mira però no es toca".
Malika Kathir és filòloga
