Mirar cap a una altra banda

Molts dels problemes de l’actualitat, almanco dels més importants entre els que tenim a les Illes Balears, deriven d’un mal tan comú entre els responsables de la cosa pública com és el de mirar cap a una altra banda. La mirada és selectiva i intencionada, apunta cap allà on vol. I entre els que eviten mirar de cara els problemes per no haver d’afrontar-los, que això sempre du feina i a curt termini, més problemes, i els que desvien la mirada per interessos propis o dels coneguts, tenim un munt de coses que no només no se solucionen, sinó que creixen i s’estenen, fins al punt de convertir-se en les grans amenaces del nostre benestar.

Aquest mirar cap a un altre costat és especialment greu quan d’allò que es desvia la mirada és de les normatives que hem creat, en teoria, per viure millor en el nostre entorn. Entre les pàgines de l’actual setmanari de l’ARABalears trobareu informació de l’incompliment sistemàtic de la Llei de costes que obliga a deixar una franja de pas que bars, hotels i cases ocupen amb total impunitat, i no hi ha ajuntament, ni cap altra administració o força pública que ho aturi. La franja, no cal dir-ho, no és un caprici, és un espai de seguretat. Però ens és igual. Mentre uns no ho miren perquè no els interessa ficar-s’hi i escudant-se en un “sempre s’ha fet”, molts altres no en perden calada. Observen si el veí ha pogut apropiar-se de l’espai públic i, en veure que ningú no li ha dit res, agafen el mateix o un metre més. L’ocupació il·legal de la franja del litoral és un bon exemple de la ‘filosofia de vida’ imperant, la mateixa que s’aplica en el lloguer turístic il·legal i en tantes altres pràctiques. Una manera de fer, una manera de ser, el gran problema a afrontar.