Anar a missa i repicar
Si hi ha un esdeveniment que marqui l’agenda política de la tardor, aquest és el debat de política general al Parlament. És (o hauria de ser) el moment de fer balanç de les polítiques posades en marxa pel Govern el darrer any, i també perquè tant el Govern com l’oposició exposin les seves propostes per les Illes que han de venir. És (o hauria de ser) un espai d’intercanvi i de diàleg efectiu, però de cada vegada més s’està convertint en una oportunitat més de gesticulació i propaganda política, més enllà del pertinent debat parlamentari, que cap dels partits no deixen escapar. En aquest context, el Govern (sigui quin sigui) acostuma a presentar unes millories i unes bones intencions que la ciutadania no sempre constata en el seu dia a dia, i els partits de l’oposició (siguin quins siguin) solen proclamar crítiques inflamades sobre temes que, segurament, no haurien afrontat de manera tan taxativa quan tenien el poder a les mans.
Amb tot, hi ha un aspecte que em sorprèn del discurs defensat pel Govern actual a aquest debat i durant els darrers mesos, i és la insistència de ser tant al plat com a les tallades, d’anar a missa i repicar. És a dir, pretendre governar per la majoria de ciutadans però fer-ho, dia rere dia, gràcies al suport de l’extrema dreta encarnada per Vox i els seus ja còmics succedanis i excisions. Diuen que defensen la llengua pròpia de les Illes, però han intentat posar en marxa un pla pilot de segregació dels nostres infants que, per sort, ha rebut el rebuig de la societat civil en massa. Diuen que promouen la cultura del país i castellanitzen guardons històrics com els premis literaris Ciutat de Palma, i algunes categories (ells deuen saber per què unes sí i d’altres no) dels premis Mallorca. Acorralats per l’opinió pública i per l’evidència, proclamen que la saturació turística ha arribat al seu extrem, però encara és l’hora que presentin un paquet de mesures efectives que no suposin més massificació i més destrucció del ja maltractat paisatge illenc. Diuen que volen acollir menors migrants, però tot d’una aclareixen que només els que hagin arribat a les costes de les Illes en pastera, i no els que venguin d’altres territoris de l’estat. Diuen que representen l’excel·lència i la bona gestió i després provoquen desgavells injustificables, com el de l’assignació de les places de docents d’aquest principi de curs.
Hi ha una dita alemanya que diu: “Si en una taula hi ha un nazi i deu persones que el respecten, en aquesta taula hi ha onze nazis”. I pens que, tot i la distància en els termes, l’esquema és ben aplicable a l’actual situació del Govern. Si governes seguint les directrius de l’extrema dreta, encara que l’extrema dreta figuri poc, per molt que el teu discurs defensi el contrari, la teva acció ja haurà aplicat el que ells volien. I tot no pot ser: o governes per al conjunt de la ciutadania, el que defensa els valors democràtics més essencials i transversals… O executes el programa de Vox.
