Missatge a l'abusador del meu fill

QuartAquesta setmana viurem el judici d’en Jordi Brull, la persona que ha abusat del nostre fill i de fills d'altres persones. En aquests moments tothom ens anima amb l’esperança que la justícia faci justícia. A hores d’ara ja sé que no serà així. Jo espero, justament, que la vida futura d’en Jordi Brull sigui tan infeliç com sigui possible, i que no tingui mai més l’oportunitat de treballar amb infants i adolescents, ni estar-hi a deu metres de distància. No li desitjo una vida futura fàcil, ni plaent, ni emotiva, res de res. Desitjo que desaparegui de les nostres vides. No el vull veure mai més!

Però sé que la justícia no ens oferirà aquesta escena, perquè el que jo desitjo i el que la llei, les mesures, els incentius, la defensa, li proporcionaran no van en paral·lel. I acabarem el judici amb la sensació que la justícia és injusta. A hores d’ara, ¿no és prou injust que aquest delicte prescrigui en el cas d'algunes de les persones que han patit abusos? ¿No és prou injust que es tardi 36 mesos a arribar a judici des de les primeres denúncies? ¿No és prou injust que ens hàgim topat amb aquest malalt que es mou entre Salt, Girona i Quart? Ja hem viscut injustícies abans del judici.

Però vull compartir unes reflexions sobre què ha significat per a nosaltres, com a pares, l’agressió, els abusos d’en Jordi Brull al nostre fill. La visió d'uns pares, que si poguéssim, també denunciaríem com a part directament afectada d’una causa que vivim amb dolor i expectació.

En un moment de la història de la nostra vida en parella vam decidir ampliar la família i tenir fills. La nostra família amb fills seria, i és, un projecte d’existència en comú, un projecte educatiu compartit, un context de desenvolupament emocional. Enteníem que l’harmonia, el suport, l’estabilitat, la confiança, el clima de família... haurien de ser centrals en la formació i construcció de les mateixes actituds i sistemes de valors que ajudessin a construir les personalitats futures dels nostres fills.

L’agressió d’en Jordi Brull va ser una agressió a la nostra família, va trencar aquest projecte educatiu de família, va trencar de manera sobtada l’equilibri, l’harmonia, el context, els elements d’una personalitat que es construïa d’una manera sana cap a l’edat adulta. Va trencar l’harmonia que la família volia oferir al nostre fill per escalar cap a l’edat adulta amb plenes garanties d’equilibri i d’èxit. Va condicionar de males maneres el seu creixement desequilibrant-lo de manera inesperada amb un atac il·legal que deshonra la feina educativa de la família.

L’agressió d’en Jordi Brull va ser una agressió, una injúria greu que lesiona la dignitat dels membres de la família. Va provocar un dany greu a la feina de construcció de la personalitat del nostre fill i va danyar directament l’honorabilitat de les persones que formem part d'aquesta família. No només trencava un projecte de creixement, un projecte educatiu de família, sinó que hi introduïa de manera abrupta, sobtada, agressiva, indecent, nous elements, aliens al nostre ecosistema, totalment oposats als valors i normes de la família. De cop van aparèixer models de comportament, formes de relació, totalment oposats a les nostres maneres de fer i pensar. Es va produir un autèntic terratrèmol en les intencions d’oferir al nostre fill un desenvolupament òptim, físic, mental, espiritual, social, de la seva personalitat. Com ha afectat aquesta agressió a la construcció de la seva personalitat? Com ha afectat aquesta agressió a la seva manera de prendre decisions? Com ha afectat aquesta agressió a les seves maneres de relacionar-se amb els altres? Ens sentim violats en la nostra intimitat familiar, un atac a la reputació i a l’honra del nostre projecte.

L’agressió d’en Jordi Brull va ser una agressió. Ha provocat molt dolor, un sentiment d’impotència irreparable que ens ha sacsejat i ens ha fet sentir responsables de no haver estat capaços d’adonar-nos del que estava passant i sobretot de no haver pogut oferir en el seu moment l’ajuda i el suport necessari, per un costat, per poder aturar les agressions, i per l'altre sanejar l’estat físic, emocional i mental del nostre fill. Ens situa directament en la diana de no haver sabut complir amb el deure de protecció. Apareix en aquests moments aquest dolor retroactiu, perquè en el seu moment va ser amagat. Apareixen la pena, el dolor i la culpa inevitable del que no ho va saber veure. I aquest sentiment d’impotència fa molt de mal.

L’agressió d’en Jordi Brull va ser una agressió. Ens sentim enganyats, estafats. Vam incorporar els seus serveis com a elements de la nostra proposta educativa, vam donar-li confiança per ampliar l’educació del nostre fill. Tenia el compromís d’omplir-lo de coneixements musicals, d’actituds, de valors cap a la sensibilitat artística que l’ajudessin també a fer-se gran des de la sensibilitat musical. En Jordi Brull no va treballar per buscar aquests resultats. Les seves accions han estat una calúmnia total, les seves classes de bateria han estat una tapadora que ha donat peu a crear un horari i un espai per a les seves activitats libidinoses. Per tot això, si poguéssim, també denunciaríem en Jordi Brull, i desitjaríem que es complís la nostra justícia.