Un míssil difícil
Si no fos perquè hi van morir dos civils i perquè hi hem vist en joc la possibilitat d'un desastre nuclear irreparable, els fets que s'han succeït al voltant del míssil caigut dimarts a Przewodow, un poblet de Polònia proper a la frontera amb Ucraïna, fan venir ganes de comparar-los amb els de la pel·lícula Dr. Strangelove, de Stanley Kubrick, amb un frenètic Peter Sellers desdoblat en tots els papers de l'auca. Al film, estrenat a Espanya amb el títol de ¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú, és un general boig (gloriós Sterling Hayden) el que desencadena una situació de possible guerra nuclear en enviar bombarders B-52 a atacar l'URSS només perquè pensa que, si no ho fan, els russos atacaran primer. En certa manera la situació és anàloga: un fet absurd en un context de guerra freda entre blocs (i de guerra real, a Ucraïna) que deriva cap al perill d'una escalada armamentística. El despropòsit és de proporcions i conseqüències tan exagerades que és susceptible de sàtira.
Els equilibrismes de Biden i l'OTAN per llevar la responsabilitat del llançament del míssil a Rússia (però a la vegada donant-li la culpa del fet que el llancés Ucraïna) tenen, certament, un component desesperat i paròdic. La solemnitat del generalot rus que va sortir a negar que ells hi tinguessin res a veure, amb el míssil caigut dins Polònia, també. El mateix es pot dir del primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, dient que bé, d'acord, havia caigut un míssil dins territori nacional, però que ja entenien que no havia estat llançat amb intenció de fer mal, recordaven poderosament les nervioses explicacions que el president dels EUA intenta donar, via telèfon vermell, al president rus (que, a més, està borratxo), a Dr. Strangelove. I la rabiosa intervenció de Zelenski, donant per segura la responsabilitat russa sense esperar més raons, i exigint un càstig dur per part de l'OTAN (amb les conseqüències que això podria comportar, i que ell coneix molt bé), té també aquest to de comèdia negra i enfebrada.
A més de dues persones mortes, l'episodi del míssil de Przewodów deixa la constatació que l'enfrontament entre l'OTAN i Rússia és allò que ningú vol. Tampoc Putin, a qui la guerra ha sortit molt pitjor del que planejava i que el darrer que necessita és entrar en una lògica de destrucció massiva que també afectaria el seu país de manera imprevisible. Amb la reconquesta de Kherson la idea de la Gran Rússia, la retòrica sobre Pere el Gran i els deliris i les soflames putinesques han perdut força de manera més que considerable. A Occident, per la seva banda, se li ha vist tot el llautó del gran negoci de la guerra, al mateix temps que la debilitat causada per la crisi energètica i econòmica és màxima. La Xina ha fet el seu gran congrés per refermar més que mai el lideratge de Xi Jinping, i se suposa que és qui més hi té a guanyar en tot plegat. Milers i milers (tardarem a saber exactament quants, si mai ho arribem a saber) de ciutadans ucraïnesos torturats i assassinats s'ho miren astorats, de dins el fang.
