Professor i escriptorLa paraula Txernòbil evoca l’apocalipsi contemporània, recreada per sèries de televisió de factura impecable i gran èxit comercial. Però Txernòbil és també el centre d’una àrea d’exclusió d’uns 3.700 quilòmetres quadrats (és a dir, com Mallorca) per on avui circula la gran fauna del nord d’Europa. Si la visitàssiu, hi podríeu veure exemplars d’ant (el cèrvid més gran del món), d’ossos bruns, de bisons europeus (el mamífer més gran d’Europa, en perill d’extinció), de llops, de linxs i de més de dues-centes espècies d’ocells. A la zona inaccessible per als humans de Fukushima hi passa si fa no fa el mateix: les càmeres enregistren el pas de senglars, faisans, macacos, guineus i altres bèsties. La lliçó és clara: quan els sàpiens ens retiram, la vida floreix. No retorna al seu estat original, perquè el que s’ha extingit està extingit per a sempre i perquè les espècies que hem mogut de lloc també se n’aprofiten, però creix i prospera.
Txernòbil i Fukushima són dos experiments no deliberats, creats per la catàstrofe, del rewilding, que és una paraula d’ús creixent a la literatura ecologista. Renaturalització, en català. Edward O. Wilson, biòleg nord-americà a qui se sol atribuir l’encunyament del mot biodiversitat, gran popularitzador de la idea de la vida com a gran xarxa d’organismes interdependents, va publicar el 2016 el llibre Half-Earth: Our Planet Fight for Life, en què proposa que la meitat de la Terra sigui territori destinat a la preservació de la biodiversitat. Declarar mig planeta reserva natural, o parc nacional, o parc natural. Segur que us sona irrealitzable, i potser ho és. Segur que us planteja mil preguntes sobre la justificació o sobre com podria ser posada en pràctica: a la pàgina web del Half-Earth Project podreu trobar algunes respostes. A mi, hi ha coses del llibre de Wilson que em provoquen dubtes seriosos, com la seva confiança en les noves tecnologies per construir una societat amb menys empremta sobre els recursos. Tot això, però, és una mica igual. L’important és que la idea de la Mitja Terra és lluminosa perquè es fonamenta en una convicció profunda: hem de prendre consciència de la gran xacra que aquesta espècie nostra significa per a les altres, i n’hem d’inferir una obligació moral de reparació. Tenim l’obligació de compartir la casa comuna amb milions d’altres espècies, la major part de les quals encara no tenen nom i que s’estan extingint a ritme vertiginós. La idea de la Mitja Terra és lluminosa en sentit literal, perquè fa llum: segurament discutiríem molt sobre com aplicar-la, ens plantejaria mil dubtes, fins i tot és probable que sigui irrealitzable en la seva literalitat, però emet la claror dels grans imperatius ètics.
Rewilding: la sentirem de cada vegada més, la paraula. George Mombiot sempre recorda que els paisatges més fotografiats a les postals del Regne Unit, com per exemple els del Lake District, són en realitat paisatges degradats per l’acció humana. El seu aspecte pelat no és altra cosa que el resultat de segles de pràctica de la ramaderia. Mombiot creu que recuperar la seva fesomia natural seria deixar que tornin a ser bosc temperat humit: coníferes, boira, molsa i ocells que hi canten. I que és possible fer-ho. I que, per descomptat, seria una contribució inigualable contra l’escalfament global. L’arbre, explica un vídeo molt difós de Mombiot i de Greta Thunberg, és la millor màquina d’eliminar diòxid de carboni.
Diu Edward O. Wilson que cada espècie de les que avui viuen a la Terra és una campiona: el resultat de mil·lennis de duríssima lluita per la supervivència. Cada espècie és un poema èpic, i cada espècie interactua amb les altres i necessita un entorn de gran diversitat biològica. La salut de cada espècie és inseparable de la salut de la xarxa de la vida, que no és possible sense grans espais. L’obligació de preservar cada una d’aquestes espècies ve sobretot del valor que tenen per si mateixes, i és per això que hem de preservar grans bocins de planeta on el tapís dels éssers vius pugui desplegar-se. Mitja Terra per als altres: quina bellíssima ocurrència.