La Mitjana Festa, Diada per referèndum
S’ha deixondit l’esperit nadalenc quan encara tenim, pràcticament, les panades a la boca? Ho sembla. Qui més qui manco, quan s’acosta Nadal, es queixa que no pot tenir més dinars i sopars, però des que dilluns el Consell de Govern desvelà que l’any que ve el 26 de desembre no serà festiu, tothom està indignat perquè la Mitjana Festa no podrà fer dinar de família.
Amb el calendari festiu a la mà, sembla una broma recordar que l’estat espanyol és aconfessional. Ara bé, culturalment no hi ha cap dubte que les dates assenyalades són de tradició catòlica i a les Balears les volem celebrar totes. Si per això és necessari carregar contra Pedro Sánchez (i el president de torn que hi hagi a la Moncloa), perquè no deixa més marge per triar festes pròpies, es fa. Si no és per gaudir d’un bon pont, els festius que no tenen arrel eclesiàstica no agraden, perquè no hi ha cap costum que doni alegria a la celebració.
Ara el maldecap és dels ajuntaments, que hauran de sacrificar una de les dues dates que pot triar a l’any si vol que el 26 de desembre del 2023 els seus ciutadans puguin tenir un bon dinar de germanor amb la part de la família amb la qual no han compartit estovalles el 25.
La incògnita en aquests moments és què passarà en aquells pobles que tenen dos patrons i bons. Francina Armengol no té marge per dictar més festes autonòmiques. Deixant de banda la rellevància política que suposa celebrar el dia de l’Estatut l’1 de març, no estaria tothom més conforme si es fes un referèndum per triar Sant Antoni o Sant Joan com la Diada de les Illes Balears? Ara bé, si possàssim una tercera opció a escollir, enguany guanyaria la Segona Festa de Nadal. Jaume I n’estaria orgullós.
