El model de Màlaga

PalmaHo van dir durant la campanya electoral i ho han repetit cada pic que se’ls posa un micro al davant. L’actual equip de govern de l’Ajuntament de Palma, i especialment el regidor de Turisme i Cultura (i mil coses més), Javier Bonet, posa Màlaga com a gran model de ciutat cultural. De model per a Palma, és clar. Però la mateixa Màlaga oblida la cultura en el que és el seu lema promocional més conegut: ‘Màlaga, ciutat de museus. On habita l’art’. Sí, Màlaga és una ciutat plena de museus, sobretot de museus franquícia, precisament també el sistema que Javier Bonet voldria per a l’edifici de Gesa, en la seva (gairebé impossible) conversió en museu. Això són centres d’art amb predomini de capital privat que cerquen una rendibilitat, exhibeixen les seves col·leccions o els artistes amb els quals treballen i, més que habitualment, els interessa el visitant que paga l’entrada, mira, gasta i se’n va. És a dir, són museus pensats de cara a la galeria, amb molt d’interès pel turisme, que s’ha incrementat notòriament a Màlaga, i que treballen poc, molt poc o gens amb la ciutadania, i molt manco pensant a reforçar el teixit social i cultural del lloc. Tanmateix, el model de Màlaga com a ciutat dels museus “on habita l’art” s’hi va concebre, per atreure turisme, cosa que aporta poc o res a la ciutadania, que ha vist com creixia tant el nombre de museus com la gentrificació al seu voltant. A Màlaga, de les galeries d’art locals en queden ben poques. A la ciutat, a una part, hi brilla l’art internacional, però hi ploren els creadors, sobretot els que no són d’arts visuals. És aquest el model per a Palma? Potser seria millor fixar-nos en Bilbao, que va aprofitar la implantació d’un sol museu, el Guggenheim, per reforçar la cultura de la ciutat amb i per als que l’habiten.