El model policial: molta feina pendent

Vaig seguir, amb les dificultats de fer-ho des de la distància, la comissió d'estudi sobre el model policial que va acabar al desembre. La política de seguretat és cabdal perquè estableix els riscos per a la convivència. Les causes del delicte són multifactorials i el seu abordatge multidepartamental.

El poder polític ha d'intentar resoldre les circumstàncies socials que afavoreixen l’aparició del delicte i necessita una xarxa espessa de serveis comunitaris que l'hi ajudi. I m'agradaria que fos sobre aquesta tasca ingent que es parlés als debats parlamentaris sobre seguretat, perquè no és una tasca que correspongui a la policia, encara que la seva informació pugui ajudar-nos a confirmar vells riscos (pobresa, marginalitat, cultura masclista, manca d’integritat en la vida pública, conflictivitat social...) i a definir-ne de nous (noves drogues psicotròpiques, rutes del narcotràfic, infiltració del crim organitzat, mecanismes de captació i anul·lació, radicalització, ús de xarxes tecnològiques globals...).

D'altra banda, una legislació en matèria policial no pot formular-se només des de propostes esparses. Ha de tenir una mirada global del rol de les policies catalanes (Mossos d’Esquadra i policies locals) i el títol de la comissió parlamentària generava expectatives. Però finalment, com ja va passar el 2014, les conclusions no estructuren un model policial adaptat a un context que tampoc s’ha definit prèviament, sinó que busquen resolucions estrella per poder dir que hi ha l’empremta d’una formació política o una altra. En els debats de comissió del 2013 i en l’acord de ple del 2014, va ser la no utilització de les anomenades bales de goma; el 2022 ha estat "estudiar la substitució de l'ús de bales d'escuma per altres mitjans igual d'eficaços i potencialment menys lesius" i "prohibir les tècniques de carrusel".

El projecte de millora elaborat pel Cos de Mossos d’Esquadra sobre temes vinculats a l’ordre públic ja reconeixia que hi havia un rebuig parcial de la població a un instrument que, per als professionals, és un suport puntual per mantenir la distància de seguretat amb els manifestants. Els Mossos d’Esquadra, com ha de ser, faran el que acordi el Parlament, encara que les conclusions no s’incorporin a cap text legislatiu.

Tots voldríem fer-nos vells, com Josep Carner, en una ciutat amb soldats no gaire de debò, i on tot s’entendrís de música i pintures... Però governar significa gestionar conflictes i els que requereixen intervenció policial no són només lúdics. I el partit del Govern no només no ha plantejat un document sobre el canvi de context social que motivi la suposada revisió del model policial, sinó que va deixar que les mesures més polèmiques les decidissin els altres, abstenint-se com si no tinguessin opinió al respecte.

En el llistat de conclusions esparses crida l’atenció la que obliga la Comissaria General d’Informació a retre comptes davant la comissió de matèries secretes i reservades del Parlament i a proporcionar tota la informació que aquesta comissió demani, una proposta amb suport del Govern i de la CUP que tracta la policia de la Generalitat com el Congrés tracta el CNI, i que és una arma de doble tall, perquè la cambra haurà de corresponsabilitzar-se de les línies d’obtenció d’informació informades, i perquè pot devaluar l’obligatori Informe sobre Seguretat a Catalunya, que des del 2003 ha d’informar de riscos i accions tota la ciutadania.

En realitat, és al Parlament (poder legislatiu) o al Govern (poder executiu) a qui correspon definir el servei que garanteixen als ciutadans en tots els indrets del territori i les competències i responsabilitats de la Generalitat i les autoritats locals en aquesta garantia de servei, així com revisar els principis ètics de la condició d’agent de l’autoritat i la dotació de suport material, facultatiu i tècnic no policials imprescindible en aquesta concepció de ciència social de la seguretat pública. Cal, a més, decidir el nivell de formació i integració de vigilants i auxiliars i un projecte d’encaix de la tasca dels agents rurals en la necessària policia ambiental. També caldrà, en una Catalunya amb àrees metropolitanes, definir les funcions integrades d’un espai físic on els límits municipals no poden impedir la persecució del delicte.

I aquesta és la feina que cal que actualitzin els electes. És bo que periòdicament es facin debats sobre com ha de ser la policia que volem, però caldria endreçar-los millor i elaborar documents que donin resposta a la funció d’una policia avançada democràticament i no a peticions partidistes que cadascú mirarà d’apropiar-se.

És lloable que s’hagin produït més de cent compareixences. També l’any 2013 va fer-se un treball extens, però tots els compromisos que corresponien a l’activitat governamental, llei de l’espai públic, llei del sistema policial... van quedar sense fer.

De les compareixences del 2022 se'n va destacar el més polèmic, però no poden obviar-se les consideracions que va formular retòricament l’actual responsable de la Divisió d’Avaluació de Serveis, perquè el darrer policia de la piràmide jeràrquica i el primer polític en la transmissió al Govern no han de confondre mai els seus papers: va recordar que no han d’existir ingerències en les investigacions criminals, i que una mala actuació policial ha de merèixer una avaluació i el retret disciplinari que correspongui, però que si la mala decisió ha estat política, s’ha de poder dir, i seran els càrrecs polítics els que mereixin retret i acceptin les conseqüències; va parlar de la necessitat d’evitar l’obediència preventiva si no se sap diferenciar bé el paper tècnic dels uniformats; va parlar del rebuig al corporativisme i la valentia d’assumir errades, de no tenir por a l’escrutini públic i a la necessària informació a la ciutadania. Els advertiments d’un professional amb experiència de comandament s’han de prendre seriosament, però tothom va preferir veure-hi ressentiment.

El sol fet de debatre les diferents mirades als reptes de la policia en uns temps canviants ja és una diferència en relació a altres cossos policials. Convé, però, endreçar els documents d’anàlisi i convé que s’abandoni la idea que tota la feina que marquen les conclusions, encara que siguin esparses, correspon a la policia. La política té molta feina per fer.