Models caducs

EscriptorSurten la portaveu d'El Pi, Lina Pons, i el senador autonòmic Vicenç Vidal, de MÉS, al programa Al Dia, d'IB3, i tenen molta raó en el que diuen, l'una i l'altre. La dirigent del centredreta autonomista sosté que el model econòmic de les Balears és caduc i que les assignacions pressupostàries que ens puguin arribar de Madrid (i dels fons europeus via Madrid) seran com sempre magres i mal distribuïdes per un govern d'Espanya que, com sempre també, tendrà les Balears a la coa de tot de les seves prioritats. El senador ecosobiranista, per la seva banda, reflexiona que tenim mala peça al Congrés: les Balears estan representades al Congrés de Diputats tan sols per vuit diputats, que a més –sosté Vidal– “no fan la seva feina”. No és equivocat ni fora de lloc afirmar, en efecte, que les Balears, a més d'infrafinançades, també estan infrarepresentades, sobretot si tenim en compte la seva contribució neta a les arques de l'Estat. És bastant visible, quin és el mal, però no surten tan falaguers, els remeis. Lina Pons reconeix que “na Francina fa tot el que pot”, però El Pi torna a presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos de la comunitat, més per intentar marcar perfil que una altra cosa. Amb la mateixa finalitat reivindica Vidal la feina que fa des del Senat, que no és inútil com se sol dir (cap veu que recordi a l'Estat els seus deutes amb les Balears és mai inútil), però que òbviament no corregirà la inèrcia madrilenya.

La realitat i allò que de veres importa la gent ho representa, com sempre, la dreta extremadament moderada del PP. Biel Company es va plantar aquest divendres a les obres de l'autopista Llucmajor-Campos, que fa uns dies que estan aturades, per exigir que s'acabin d'una vegada perquè (va venir a dir, en el seu curiós parlar) es veu que es tracta d'una infraestructura absolutament necessària. Company anava flanquejat pel batle de Llucmajor, Éric Jareño, i la batlessa de Campos, Isabel Porquer, que li feien els cors i les palmes. Tots tres van insistir que l'autopista és imprescindible i van subratllar que la volien enllestida més aviat que de pressa, i que la ciutadania dels pobles respectius ho demana amb ànsia. Tot això, a banda de desprendre el tuf inequívoc del caciquisme més groller i més ranci (els senyors que donen un eixabuc als mossos, au, au, això ja hauria d'estar acabat, vatuadell, que badau?), és mentida. Ningú reclamava ni reclama aquesta autopista, tret dels quatre amigots del PP que fan comptes fer-hi la seva corresponent encimentada, d'acord amb el programa que es tenen promès entre ells de fa anys: urbanitzar a banda i banda de l'autopista des de s'Arenal fins a Campos, passant per la ronda de Llucmajor i tot el que es pugui de s'Estanyol i sa Ràpita. Per la resta, un tram d'autopista d'aquestes dimensions per unir dos nuclis de població com Llucmajor i Campos és una desproporció tan demencial i tan insana, tan filla de la cobdícia més obtusa i desbocada, tan impropi d'una societat civilitzada, que sí que vendran de fora per visitar-la, però serà per estudiar-la com a model a no seguir, perquè no condueix a cap recuperació econòmica, sinó precisament a la ruïna. Quedarà com les darreres revinglades, patètiques i desesperades, d'una manera (efectivament) antiga i caduca d'entendre el creixement i la creació de riquesa, una manera de fer les coses que ha quedat arrasada per la pandèmia, per molt que els seus responsables es neguin a admetre-ho. S'haurà pogut dur endavant amb la connivència, resignada i impotent, de l'esquerra, i s'haurà acabat havent d'escoltar els crits i les ordres d'una dreta per sempre convençuda que aquestes illes són el seu solar.