El moment més baix

Després de signar amb Vox un acord de 110 punts programàtics per fer viable la seva investidura, Marga Prohens i el PP de les Balears varen anunciar amb molt d'èmfasi que el seu seria un govern en solitari. A l'hora d'aprovar els seus primers pressupostos s'han trobat, però, que la seva era una solitud molt acompanyada. Més que acompanyada, vigilada. Més que vigilada, segrestada. Prohens i el vicepresident i conseller d'Economia Antoni Costa han cedit completament a les exigències de l'extrema dreta, fins a un punt que ha causat estupefacció (i befa) entre propis i estranys. La imatge després de l'aprovació de la llei de pressupostos, amb la presidenta del Govern balear travessant l'hemicicle del Parlament per anar a abraçar, submisa, la dirigent de Vox Idoia Ribas, és un resum gràfic prou contundent de fins on ha arribat la humiliació dels peperos. Humiliació voluntària, perquè tenien alternatives: aprovar els pressupostos amb l'oposició, que s'hi oferia, o prorrogar els comptes de l'executiu anterior. Però la consigna és clara: el soci del PP és Vox i no l'han de molestar ni ofendre, ni fer o dir res que pugui posar en dubte aquesta societat. I la consigna no ve de Palma, sinó de Madrid, com tot el que fa o deixa de fer Marga Prohens.

Entre les ordres que rep del carrer de Génova i les imposicions de Vox, Marga Prohens és, amb diferència, la presidenta amb menys poder de decisió que ha tingut fins ara el Govern balear. A aquest fet s'hi ha de sumar la imperícia del seu equip: mai fins ara s'havia vist una “negociació” que consistís que una de les parts cedís al cent per cent a les reclamacions de l'altra. Idoia Ribas i Sergio Rodríguez són, per dir-ho suaument, polítics de baixa qualitat, però fins i tot ells han estat capaços de doblegar el poderós PP de Balears literalment fins allà on han volgut. El portaveu Sebastià Sagreras ha insistit aquests dies que han acceptat absolutament tot el que ha exigit Vox “per responsabilitat”. Fa pocs dies, el mateix portaveu afirmava que aquestes exigències eren “línies vermelles” que el PP no consentiria creuar. No tan sols les han creuat, sinó que les han trepitjat amb acarnissament.

La decisió d'implantar la segregació lingüística a l'escola pública és el fet més greu que ha passat fins ara a la història de l'autogovern de les Balears, perquè significa que el nostre propi Govern impulsa amb polítiques actives la fractura social i la persecució de la llengua pròpia, que és el català. Amb 20 milions d'euros es pot fer molt de mal a l'escola pública, amb conseqüències que ara mateix són difícils de preveure però que van sempre cap a l'enfrontament dels ciutadans entre ells. La segregació lingüística cerca dividir la població entre uns bons i uns dolents (en aquest cas, parlants de castellà i de català, respectivament), un plantejament de naturalesa clarament feixista. És una atrocitat com a idea, i, per descomptat, és anticonstitucional i antiestatutari. Mentrestant, que el Govern encara intenti negar que es tracti de segregació, o que anunciï amb tota la sang freda que els 20 milions sortiran dels comptes de despeses corrents o de les partides destinades al deute, com si els pressupostos no tinguessin estructura i fossin una vidriola domèstica, ens recorda que aquests governants no tan sols es pleguen a les exigències de l'extrema dreta, sinó que, a més, no tenen ni idea de gestió ni de govern. El Govern de Marga Prohens marca el moment més baix de la nostra història recent i ara ja és imprescindible que la societat civil respongui a aquest despropòsit.