Dos moments de 'Stranger things'
Acabo amb gran satisfacció la sèrie Stranger things i, mentre faig temps per a la nova entrega, em poso a pensar. Com abans, com als vuitanta, Amèrica torna a ser la terra de la llibertat i les oportunitats, i la Unió Soviètica un desert alimentari i cultural, ple de pispes simples i infantils, traïdors però simpàtics.
No us aixafo la guitarra als que encara no heu acabat de veure els últims capítols si us en destaco dos moments que trobo simbòlics. Un d’ells, previsible, és l’apologia –d’un nacionalisme indissimulat– de l’alimentació americana. Per tot arreu et mostren ampolles de Coca-Cola convertides en icona pop, però sobretot et mostren el desig que senten els personatges soviètics per la crema de cacauet. En fan contraban, la desitgen en secret. L’altre, el segon, m’ha sorprès més. Hi ha un moment en què els joves protagonistes, per lluitar contra el mal, visiten una botiga d’armes. És un Caprabo de les escopetes, pistoles i matxets. No és una botigueta. És un centre comercial on hi ha de tot. No cal dir que és ple de gom a gom i cada comprador passeja amb un carro de la compra i va agafant ara una pistola, ara una bomba de mà, ara una llauneta de benzina. Hi fas entrar el Dalai-lama, en aquesta botiga, i, contra tot pronòstic, mor de mort natural per un atac de cor.
Hi ha una apologia de la “llibertat individual” en aquesta escena de la sèrie, que sembla del tot pensada. “Ho veus?”, et venen a dir, “Si no tinguéssim aquestes botigues no podríem lluitar contra els Demogorgons”, o com sigui que es diuen els monstres de la sèrie, que no me’n recordo. No cal dir que meravellosa que és l’escena posterior, on les noies, fent aquella boca que es fa al cine quan dispares, fan punteria, per, tot seguit, enfrontar-se als dolents. Cap campanya contra les armes pot més que aquesta escena.