El món es va aturar. La barra, no
L'estat espanyol només va executar un terç de les inversions previstes a Catalunya el 2021, i ahir la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, va explicar el perquè: “Es va aturar el món, es va aturar l’economia, i això ha tingut una repercussió en les inversions públiques”. O sigui, que la culpa va ser de la pandèmia.
Ja no ens pot sorprendre res en matèria d’explicacions públiques, sobretot després d’haver sentit Joan Carles de Borbó fotent-se de tothom amb l’històric “Explicacions, de què? Ho, ho, ho”, però és que aquí estem davant d'un fenomen paranormal: el món es va aturar, i per això Catalunya rebia 739 milions dels 2.068 previstos (un 35% d’execució). Però és que Madrid va rebre 2.068 milions dels 1.133 pressupostats (un 184% d’execució). Per tant, o a Madrid no hi va haver pandèmia (que ja podria ser, sentint Ayuso), o Madrid no forma part del món (que també podria ser, per la mateixa raó).
La justificació de la ministra socialista té a veure amb la naturalesa de la comunicació política que ja denunciava Orwell fa unes quantes dècades, però la falta d’execució d’obres de l’Estat a Catalunya té una arrel molt més profunda i coneguda, que és el desinterès inversor estructural de l’Estat en Catalunya, amb independència o sense, amb el PSOE, Unides Podem o el PP.
Si a la falta d’inversió hi afegim el malviure de la llengua, l’espionatge, la llei de l’audiovisual que el govern del PSOE ha acabat pactant amb el PP -deixant ERC en evidència- i el diàleg convertit en una paraula buida, el panorama polític a Catalunya és desolador, sobretot per la falta de resposta.
I la previsió és que la desolació augmentarà, perquè la subhasta electoral, ara a Andalusia, i a Espanya quan hi hagi eleccions, continuarà sent un concurs de força contra nosaltres, de males maneres o amb somriures com el de la ministra quan explica que el món es va aturar. La barra no s’atura.