21/9: El monopoli del dolor
El possible homenatge al membre d’ETA Henri Parot ha provocat uns enfrontaments pujats de to entre els qui defensaven que es fes i els qui n’exigien la prohibició que han acabat desembocant en incidents. En la música de fons d’algunes intervencions en la polèmica m’ha semblat veure-hi un intent de monopolitzar el dolor que va provocar el conflicte basc, com si només una part l’hagués patit. Quan hi ha un conflicte dolorós, totes les parts intenten proclamar, amb més o menys encert, credibilitat i justícia, les seves raons i la seva legitimitat. Però em sembla injust i equivocat pretendre monopolitzar el dolor. És a dir, negar el dolor de les altres parts. El reconeixement del dolor dels altres és imprescindible per a la superació real del conflicte i no crec que comporti cap mena de relativisme moral ni polític ni que es pugui presentar com una equidistància per fugir d’estudi. No és una qüestió d’ideologia, sinó d’humanitat. És compatible creure en les pròpies raons i reconèixer, respectar i lamentar el dolor dels altres. Mentre es demana que es reconegui, es lamenti i es respecti el dolor dels propis. La força és fer les dues coses a la vegada. En un conflicte, no totes les parts són iguals. Però tot el dolor causat és lamentable.