Contra el monopoli de la IA
El ChatGPT, el nou chatbot (o sistema de conversa) d’intel·ligència artificial desenvolupat pel laboratori de recerca OpenAI de San Francisco, fa furor a tot el món. Aclamada ja com una fita en l’evolució dels anomenats grans models de llenguatge (LLM per les seves sigles en anglès), la IA generativa més famosa del món suscita importants interrogants sobre qui controla aquest mercat naixent i si aquestes potents tecnologies estan al servei de l’interès públic.
El llançament al novembre del ChatGPT d’OpenAI va causar de seguida sensació a tot el món, va captar milions d’usuaris i, segons diuen, ha sigut letal per a les tasques escolars. És capaç de respondre preguntes en anglès col·loquial (i també en altres idiomes) i fer altres tasques, com ara escriure codi informàtic.
Les respostes del ChatGPT són fluides i convincents. No obstant, tot i la seva habilitat en matèria de llenguatge, de vegades comet errors o dona respostes que falsifiquen els fets, un fenomen conegut com a al·lucinació pels investigadors d’IA. Unes quantes revistes científiques han prohibit o restringit fa poc l’ús del ChatGPT i eines similars en els articles acadèmics per por a les referències inventades. Però tot i que el chatbot de vegades trontolla en la verificació dels fets, es veu que en matèria de programació no és tan propens als errors i pot escriure amb facilitat un codi eficient.
Tot i els seus defectes, no hi ha dubte que el ChatGPT representa un gran avenç tecnològic, i per això Microsoft ha anunciat fa poc una “inversió plurianual i multimilionària” en OpenAI, una inversió que –segons diuen– puja a 10.000 milions de dòlars, a més dels 1.000 milions que ja tenia compromesos amb l’empresa. OpenAI, en un principi sense ànim de lucre, és ara una societat mercantil valorada en 29.000 milions de dòlars. Però, tot i que s’ha compromès a posar un topall als seus beneficis, la flexibilitat de la seva estructura fa que el límit dels rendiments que en poden treure els inversors sigui “només” del 10.000%.
El ChatGPT funciona amb un GPT-3, un potent LLM (gran model de llenguatge) entrenat amb elevadíssimes quantitats de text per generar respostes que semblin humanes i naturals. Tot i que actualment és la IA generativa més famosa del món, altres grans tecnològiques, com Google i Meta, han desenvolupat les seves pròpies versions en aquest terreny. Encara no se sap del cert com es monetitzaran aquests chatbots, però diuen que aviat sortirà una versió de pagament del ChatGPT i que OpenAI preveu recaptar uns ingressos de 1.000 milions de dòlars d’aquí al 2024.
No cal dir que els malfactors poden aprofitar aquestes eines per a projectes il·lícits, com ara sofisticades estafes en línia o la creació de malware. Però les aplicacions potencials d’aquesta tecnologia, des de la codificació fins al descobriment de proteïnes, donen motius per a l’optimisme. Per exemple, McKinsey calcula que entre el 50% i el 60% de les empreses ja han incorporat a les seves operacions eines basades en la IA, com ara els chatbots. Si utilitzessin més els LLM, la seva eficiència i productivitat millorarien.
Ara bé, per entrenar i mantenir les eines de la IA generativa –és a dir, capaç de generar continguts nous i originals– fa falta una potència computacional enorme, tremendament cara i de ràpid creixement, i això constitueix una important barrera d'entrada que pot portar a la concentració del mercat. Les possibilitats de monopolització, juntament amb el risc de mals usos, subratlla la necessitat urgent que els dirigents polítics es plantegin les repercussions d’aquest avenç tecnològic.
Per sort, les autoritats de la competència dels Estats Units i altres països semblen conscients d’aquests riscos. A finals de l’any passat l’organisme regulador de les telecomunicacions del Regne Unit, Ofcom, va posar en marxa una investigació sobre el mercat de la informàtica al núvol, en el qual es basen tots els grans models d’IA. Mentrestant, la Comissió Federal de Comerç dels EUA investiga en aquests moments Amazon Web Services (AWS), que, juntament amb Google i Microsoft Azure, domina el mercat. Aquestes investigacions podrien tenir conseqüències transcendentals per als serveis basats en la IA, molt vinculats a enormes economies d’escala.
Però no és gens clar el que han de fer els responsables polítics, si és que han de fer alguna cosa. D’una banda, si els reguladors no fan res, el mercat de la IA generativa pot acabar dominat per una o dues empreses, com tots els mercats digitals anteriors. D’altra banda, l’aparició de LLM de codi obert, com ara l’eina de conversió de text en imatges Stable Diffusion, garantiria la competitivitat del mercat sense cap necessitat de més intervencions.
De tota manera, encara que els models basats en l’ànim de lucre esdevinguin els dominants, els competidors de codi obert els poden anar rosegant la quota de mercat, com va fer el Firefox de Mozilla amb el navegador Chrome de Google, i Android amb iOS, el sistema operatiu mòbil d’Apple. És veritat, però, que els gegants de la computació al núvol, com AWS i Microsoft Azure, també poden aprofitar els productes de la IA generativa per fer créixer el seu domini del mercat.
Tal com es va comentar en la recent reunió del Fòrum Econòmic Mundial a Davos, la IA generativa és massa poderosa i té massa potencial transformador per deixar el seu futur en mans d’unes quantes empreses amb una posició dominant. Però tot i que hi ha una demanda clara d’una intervenció reguladora, el ritme accelerat dels avenços tecnològics deixa els governs en una gran inferioritat de condicions.
Si volem garantir que l’interès públic estigui representat a l’avantguarda tecnològica, el món necessita una alternativa basada en el sector públic per als LLM amb ànim de lucre. Els governs democràtics poden constituir un organisme multilateral que desenvolupi instruments per impedir les falsedats, el troleig i altres malifetes en línia: una mena d’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l’acrònim del nom original en francès) per a la IA generativa. I si no, podrien crear un competidor finançat amb fons públics amb un model de negoci i uns incentius diferents per promoure la competència entre tots dos models.
Sigui quin sigui el camí que triïn els dirigents polítics mundials, no ens podem quedar de braços plegats. Salta a la vista que és molt arriscat deixar que sigui el mercat qui decideixi com ha de ser l’aplicació d’aquestes tecnologies tan potents i qui les pot utilitzar.
Copyright Project Syndicate