Els monstres de l’aeroport
A Mallorca podem saber que ha començat la temporada turística perquè cada any per aquest temps apareixen les cares de l’aeroport, tan esfereïdores com les cares de Bélmez, però pitjors perquè aquestes no venen d’un altre món, sinó del nostre. Es tracta d’uns murals a les parets de la galeria que baixa des de la zona d’arribades a la de recollida d’equipatges, en què apareixen pintats els rostres dels DJ i els artistes que actuaran durant aquest estiu a la discoteca Megapark, de l’Arenal. Són pintures altes fins al sostre, amb les estampes d’uns homenots horribles i unes donotes espantoses que desprenen per totes bandes un mal gust i una grolleria insuperables.
Evidentment, que allò que el primer que veu el viatger en arribar a l’illa siguin aquestes imatges (i ho ha de veure per força, perquè no hi ha cap manera d’arribar a les cintes de recollida de maletes que no passi per aquesta galeria) és tota una declaració de principis. Se li està dient, a qui acaba de baixar de l’avió, que ha arribat a l’illa del turisme porqueria, on allò que es considera interessant i representatiu són les cares tan desagradables d’un seguit de personatges que d’entrada fan pensar més en la gent de l’hampa que no en músics o qualsevol altre tipus d’artista.
Es tracta, per descomptat, d’una campanya publicitària, com tantes que hi ha dins el mateix aeroport, perquè els aeroports d’Aena, a més de ser unes construccions també extremadament lletges, són, sobretot, immensos espais de publicitat. Ara bé, la publicitat és un llenguatge que parla amb franquesa sobre el públic al qual s’adreça. Els anuncis que ens empassam en transitar l’aeroport de Son Sant Joan es refereixen bàsicament (tal vegada únicament, ara no n’estic segur) a dos tipus d’activitats: especulació immobiliària i turisme. Anuncis d’immobiliàries –sovint alemanyes– i anuncis d’atraccions turístiques de diversa naturalesa. Dins aquesta segona categoria, les cares desproporcionades i grotesques dels entertainers de la temporada del Megapark ens recorden brutalment que arribam a una de les destinacions més reconegudes del turisme de masses, més concretament dins la varietat de turisme de borratxera, drogues, sexe, sol i platja.
La previsió per a enguany és que les Balears rebin fins a 19 milions de turistes, que també es poden mesurar en uns 43 milions de seients d’avió. No hi ha previstes, en canvi, per part de les nostres autoritats, mesures contra la massificació, perquè les nostres autoritats no creuen que hi hagi massificació (bé, el presidentet del Consell de Mallorca continuarà lluitant contra el carril Bus-VAO, això sí). Tampoc no hi ha, segons ells, canvi climàtic, ni malbaratament del paisatge urbà ni rústic, ni necessitat de pensar en cap tipus de límit ni d’activitat econòmica alternativa al turisme, tret de les ja mencionades: l’especulació immobiliària, que de vegades fins i tot és legal, i l’oferta complementària per al turista de gatera i polsereta tot inclòs, que ja no ho sol ser mai. D’aquesta manera, i implantant una desregulació salvatge de la construcció, pensen continuar empenyent l’economia i la societat de les Balears cap a la degradació. Hi ha models als quals assemblar-nos, com Acapulco, que antany també va ser un paradís de postal i ara a penes conserva els vestigis d’una oferta turística caduca i decadent, devastada per les xarxes de drogues i prostitució. Sempre ens quedaran les carotes de l’aeroport de Son Sant Joan, que continuaran saludant els passatgers acabats d’arribar, amb els seus somriures intoxicats i tortuosos.
