Mori la Ricarda!
El que més il·lusió em fa, a hores d’ara, és imaginar que al final els nostres representants polítics (president, president a l’ombra i cap de l’oposició al sol) pacten uns pressupostos a contracor. I els pacten perquè “la gent” s’ho mereix. Per tant, totes les propostes de tots els grups s’accepten. Amb cara de fàstic, però s’accepten. La roda de premsa per anunciar-ho és a Luz de Gas, amb tots ells, vestits de crupier, ballant una conga. En Salvador Illa crida, eufòric: “Tenim el Hard Rock!!! Facin joc, senyores i senyors! Qui vol una fitxa? Canvi per a l’escurabutxaques? Corsarios!”. La Patrícia Plaja, portaveu del Govern, guarnida amb el tradicional abillament de quan t’arruïnes al casino (una bota de vi a tall de vestit), diu: “Però no patiu, que farem campanyes per sensibilitzar els joves que jugar és molt lleig! Ara tindrem pressupostos per fer-ho!”. Llavors, el president, també amb cara compungida, fa: “Tenim pressupostos! Però... No tenim la Ricarda! Que, total, tenia un nom molt poc emblemàtic, per ser un aiguamoll. No es pot ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat i dir-se Ricarda, home!”. I tot seguit ens mostra un powerpoint de com quedarà l’ampliació de l’aeroport. “Mireu, així quedarà l’aeroport del Prat”, anuncia. I el president a l’ombra replica: “Anomena’l pel seu nom: Josep Tarradellas!” A les imatges hi ha uns quants aneguets i pit-roigs sepultats pel ciment de la nova pista d’aterratge, traient el caparró. “No patiu”, diu la cap de l’oposició. “Com que és tan bona notícia que ampliem l’aeroport i ens carreguem la Ricarda, amb aquests aneguets en farem foie. Pites, pites...”. I els posa un embut al bec i els aboca pinso (transgènic i transoceànic, que per alguna cosa ampliem). Nosaltres, des de casa, també obrim el bec, confosos i estupefactes de felicitat.
