Un motiu d'esperança en la lluita climàtica
Ens hem acostumat a les tristes notícies climàtiques. Malgrat les advertències dels científics i les protestes d'algunes comunitats, les inundacions catastròfiques, les onades de calor rècords, els incendis forestals devastadors i les sequeres que indueixen a la fam són cada cop més freqüents. Però, de tant en tant, una agradable sorpresa política anima els responsables polítics i els activistes a avançar en la lluita contra l'escalfament global. L'aprovació recent de la llei de reducció de la inflació (IRA), que accelerarà la transició a l'energia neta als Estats Units, n'és un exemple.
Ja hem viscut moments edificants similars abans. En els mesos previs a l'adopció de l'acord climàtic de París del 2015, els Estats Units i la Xina van anunciar un pla conjunt per reduir les emissions que va ajudar a obrir el camí geopolític cap a aquest acord històric. El 2014 centenars de milers de nord-americans van participar en la Marxa Popular pel Clima a la ciutat de Nova York, superant totes les estimacions de participació i forçant l'aleshores secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, a pronunciar-se.
Com l'IRA, aquestes victòries semblaven sorgides del no res. Però els moviments socials ajuden a aconseguir aquest progrés i poden fer-se més forts quan els vents polítics canvien a favor seu.
A més, la nova llei nord-americana no podria estar més ben programada, perquè el ritme del moviment climàtic creix en aquesta època de l'any. D'aquí unes setmanes, els caps d'estat es reuniran a Nova York per a l'Assemblea General de l'ONU, que anirà seguida d'una cimera d'alcaldes a Buenos Aires, la cimera del G-20 a Indonèsia i la Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic (COP-27) a Egipte.
En els últims anys, els joves activistes han assenyalat l'evidència: no es pot dir que els esforços per fer front a l'emergència climàtica siguin suficients quan els polítics no fan més que parlar.
Però l'aprovació de l'IRA significa que, a aquesta hora tardana de la lluita contra l'escalfament global, podem encarar les properes reunions amb alguna cosa nova i tangible a la mà. Els EUA són el principal emissor històric de gasos d'escalfament del planeta i en els últims anys ha estat un dels més endarrerits en els fòrums internacionals destinats a abordar el problema. Però l'IRA manté els nord-americans en el joc de cara a les converses internacionals sobre el clima d'aquest any.
La nova llei no només posa els Estats Units en el camí de reduir dràsticament la seva pròpia contaminació, sinó que probablement farà baixar els preus de les energies renovables. Això facilitarà que moltes economies emergents i països de baixos ingressos adoptin energies renovables en lloc de construir més centrals elèctriques de carbó.
Malgrat els obstacles polítics, hi ha indicis arreu del món que les coses van en la direcció correcta. La Unió Europea vol que la quota d'energies renovables arribi almenys al 40% l'any 2030. El sector del transport de l'Índia, que representa el 14% de les emissions globals del país, ha avançat en unir-se a la First Movers Coalition, que té com a objectiu descarbonitzar la indústria pesant i els sectors del transport de llarga distància responsables del 30% de les emissions mundials. El govern elegit recentment a Colòmbia ha presentat una agenda de justícia climàtica i ambiental molt ambiciosa que promet acabar amb el model destructiu d'extracció de recursos del país.
De manera significativa, el boom industrial solar de la Xina ha permès que el preu de les energies renovables caigui a nous mínims. Al Brasil, la generació d'energia eòlica i solar va augmentar el 2021 i ara representa més del 13% del mix energètic del país, superant l'indicador d'energia neta de l'OCDE per a aquell any.
Els avenços polítics en qüestions climàtiques poden passar de la nit al dia, de manera imprevista. Durant anys, la indústria dels combustibles fòssils ha estat decidida a convèncer-nos que no podem viure sense carbó, petroli i gas natural. Però l'augment dels preus de l'energia després de la invasió russa d'Ucraïna ha demostrat que no podem continuar alimentant la nostra addicció.
Tot i que les empreses de combustibles fòssils obtenen beneficis extraordinaris sense precedents, l'augment dels preus de l'energia està causant misèria a les persones més vulnerables del món i n'ha portat milions més a la pobresa per primera vegada. Fins i tot als països desenvolupats, les famílies amb ingressos més baixos poden haver de triar entre menjar i escalfar-se aquest hivern.
De la mateixa manera que l'IRA busca protegir la població dels Estats Units dels preus volàtils dels combustibles fòssils i els seus efectes secundaris, tots els altres governs han de complir amb la seva responsabilitat de salvaguardar els seus ciutadans. Si ho fan, els historiadors consideraran aquest moment com el moment en què els EUA van desencadenar un programa massiu contra la pobresa i la gent de tot arreu va connectar per sempre la política climàtica amb el seu benestar.
Encara estem lluny d'on hem d'estar per abordar el canvi climàtic, però estem un gran pas més enllà d'on estàvem a principis del 2022. L'IRA no és perfecta –un defecte flagrant és l'absència de finançament per ajudar els països més pobres a adaptar-se al canvi climàtic–, però demostra que els enormes obstacles interns es poden superar. La COP-27 és ben a prop i els líders han d'acudir a la taula amb un sentit de responsabilitat i una evidència tangible del seu compromís d'actuar.
Copyright Project Syndicate
