De motius, n’anam sobrats

No sé vosaltres què pensau quan algú diu a algú altre: “No hi ha motius perquè et posis així”. O com veis que, en una relació amorosa, un digui: “No tens motius per deixar-me”. És tan absurd com que un botiguer digués al món sencer: “No hi ha motius perquè no em compreu a mi”. Com a argument és dolentíssim, perquè els motius per decidir una cosa els té qui decideix fer-la. Això se li hauria de recordar a la presidenta Marga Prohens, a qui hem sentit a dir que “en tema de llengua no hi ha motius per a l’alarma ni per posar-se camisetes”. No tranquil·litza, sobretot perquè no va seguit de l’anunci que tornaran a respectar els drets lingüístics dels malalts obligant el personal sanitari a saber les dues llengües oficials i no només una. No tranquil·litza perquè no va dir que han decidit retirar els 20 milions i no hi haurà segregació lingüística a l’escola. Dir que no hi ha motius sense afegir res més és sobretot menystenir els que han fet que gairebé dos-cents centres educatius –quasi res!– diguin ‘alerta’ fins i tot abans que no se’n vegin les conseqüències. O és que el Govern pensa que s’ha d’aixecar la veu quan ja sigui tard? En tot cas, és una desconsideració, perquè el que demostra aquest “no hi ha motius”, en qualsevol situació, és que qui ho pronuncia no vol ni demanar-se quins motius són els que té l’altre perquè reaccioni així i què hi pot fer per arreglar-ho. Una altra cosa, dins el que ens ha duit l’actualitat, és que la consellera insular Antònia Roca digui que té motius objectius per tancar el Museu Marítim de Mallorca, com ha fet, i li recordem que els mateixos que té per tancar quasi tots els museus dels quals és responsable. Ja ho veis: de motius, n’anam sobrats.