Motius per a un sí

Perquè és la meva, la nostra, la llengua de tot aquell que se la vulgui fer seva. Perquè pertany a qui l’hereta i a qui en comptes d’heretar-la l’ha estudiat, però sobretot a qui decideix parlar-la i fer-la viva amb cada ús, amb cada conversa, a cada espai guanyat. Pels nostres padrins, pels nostres nets, i què punyetes: per nosaltres, que hi som avui. Perquè ens pertoca. Per dignitat. Perquè és una llengua arrelada a quatre estats d’Europa, amb deu milions de parlants potencials. Perquè és la que reconeix el nostre Estatut d’Autonomia. Perquè abans de l’Estatut, ella ja hi era. Pels que en diuen català, o mallorquí, pels que en diuen valencià sense dubtar ni un sol instant que la filologia l’estudia i la reconeix com una sola llengua. Diversa, flexible, plural. Pels puristes. Pels relaxats. Perquè si no la parlam a ca nostra, on dallons la podrem parlar? Pels llibres que s’hi han escrit i traduït. Pels llibres que s’hi han escrit i traduït i que després no s’han pogut publicar. Perquè fer ús d’una llengua minoritzada és una de les formes més belles de practicar l’anticolonialisme, d’anar contra corrent. Per totes aquelles persones que han perdut doblers, projecció pública, la feina o la vergonya per poder defensar-la. Per Rodoreda, per Llompart, per Blai Bonet i per Maria Mercè Marçal. Per Joan Fuster i Joan Alcover, per Costa i Llobera i Maria Antònia Oliver. Per Estellés, per Papasseit, per Guimerà i per Víctor Català. Per tots aquells que, com va dir Montserrat Roig, escriuen en català perquè els dona la gana. Pels orgullosos. Pels autocentrats. Per tots aquells que són conscients que la llengua catalana és la nostra incomparable aportació a la cultura universal. Perquè humanisme vol dir estimar tota manifestació cultural i lingüística. Perquè també vol dir potenciar i preservar. Perquè la nostra llengua és sexi, i ancestral, i segles i segles després continua carregada d’una incommensurable potència creativa. Perquè som pedra foguera amb l’espurna encara viva de Ramon Llull. Pels nostres drets lingüístics. Pels nostres drets culturals. Perquè, com deia Brossa, volem viure plenament en català. Perquè som on som, i arribar-hi costa. Pels que han lluitat i s’ho han guanyat. Pels que varen lluitar i, amb tot, perderen. Pel cessament immediat de les agressions a la nostra llengua en àmbits com l’ensenyament o la sanitat. Per dir sí a la llengua, però també dir no a la segregació dels nostres infants sota cap concepte. Per dir sí a la llengua, però també dir no a la vulneració dels drets lingüístics dels pacients per mor d’una mentalitat supremacista i colonial. Per Joves de Mallorca per la Llengua i per l’Obra Cultural Balear, que ens hi convoquen. Per les més de seixanta entitats de la societat civil que s’hi han adherit. Per totes aquestes raons, i les que cadascú hi vulgui afegir, la manifestació del 5 de maig a la plaça Major de Palma serà recordada com un sol clam, clar i català: “Sí a la llengua”.