El motivat
Hi ha tota una literatura popular dedicada al creixement personal. En aquests llibres, de venda més o menys substanciosa –n’hi ha seccions senceres a llibreries–, es repeteixen sempre un seguit d’idees elementals. La gràcia d’aquesta mena de ‘literatura’ és que és fàcil de fer –sol estar barroerament escrita–, i per això els seus autors la produeixen amb abundància. Són llibres sobre l’èxit que acaben tenint èxit, i que sobretot originen l’èxit de vendes dels seus autors.
L’encert tot sovint està en la manera de dir-ho, o bé que l’autor s’hagi fet cèlebre per alguna cosa més que per haver fet aquesta mena de literatura. L’èxit com empresari, per exemple, fa que ens escoltem algú d’una manera que no ho faríem si l’èxit es limités a fer xerrades –i llibres– sobre l’èxit. Per ‘èxit’, aquí sempre s’entén aconseguir uns objectius personals que impliquen la riquesa, la parella i la fama. Altres maneres de ‘creixement personal’ no solen estar sota la consideració d’aquests autors.
Un d’aquests llibres és, en traducció castellana, El secret de l’èxit, escrit, ni més ni menys, que per Donald Trump, i publicat l’any 2007. (El títol original, però, és més explícit: Pensa a l’engròs i clava’ls una puntada de peu al cul.)
Trump –no és cap sorpresa– es mostra com un empresari obstinat, com algú que sí, va aprendre coses del seu pare, però que com a constructor s’ha forjat un camí personal, una marca coneguda arreu del planeta. I és curiós veure com explica la seva relació amb els bancs, de qui en treu el finançament per emprendre els seus grans projectes immobiliaris, i de qui en diu tant penjaments com n’accepta la necessitat. Parla de la seva passió pels diners, pels negocis, l’èxit en els quals li produeix, diu, “més plaer que el sexe”. Afirma que, pel goig de treballar, només dorm cinc hores, i que és tan feliç en el que fa que ho fa per plaer, perquè és el plaer de guanyar –construir, noquejar rivals– el que realment l’omple. Considera que els seus edificis són “bells”, i això li dona “felicitat”.
Llegint tot això, hom no sap si està davant d’un monomaniàtic amb problemes psicològics o d’un geni que no té altre objectiu que continuar ascendint en una escalada infinita. D’aquí que volgués ser president, i que ara vulgui tornar a la Casa Blanca, després de perdre la reelecció. Per ell, tot això és divertit. Ara ha sobreviscut, a més, a un atemptat mortífer. Sobre els seus anys joves com a empresari n’estan a punt d’estrenar una pel·lícula.
Descobreix la teva passió i estima el que facis. No facis el que no t’agrada només per diners. Dona el millor de tu, sigues apassionat i tindràs bons resultats. Maneja la pressió aprenent a no sucumbir ni als pensaments negatius ni a les opinions alienes. Abandona la comoditat. Tingues fortalesa mental i mai et rendeixis. Concentra’t en la solució i no en el problema. Etc. Qui no hi vol estar d’acord? S’haurà d’estudiar, en el futur, fins a quin punt el trumpisme és, abans de res, un triomf de la motivació forassenyada.