Motos, renous, trànsit atroç
Hi ha a les Balears un problema greu de renou (contaminació acústica, si ho voleu) degut principalment al trànsit, que persisteix durant tot l'any però que es fa notar molt especialment durant l'estiu. Com que 'l'estiu', en aquestes illes desolades, dura de maig a octubre (i va a més: ja només els cunyats més recalcitrants neguen el canvi climàtic), la cosa és per prendre-la encara més en consideració. Gran part de l'estridència que arribam a suportar durant els mesos de 'bon temps' (diguem-ne així) és produïda per motos, però aquesta no és una discussió sobre tipus de motocicletes, ni els seus accessoris, ni res que concerneixi la mecànica. És una discussió sobre civisme, i per tant, al capdavall, sobre educació.
De fet, tot el trànsit rodat a Balears és infernal, i dir que es condueix cada vegada pitjor no és pecar de vell malsofrit, sinó constatar una evidència. Els avançaments impossibles, les carreres a tota velocitat per dins nuclis urbans, l'agressivitat, els tocs de clàxon i els insults i les amenaces cridats des del volant o el manillar, els motors trucats perquè rugeixin com a monstres rabiosos, la total falta de consciència del perill (i, per tant, la responsabilitat) que representa manejar una màquina que pesa centenars o milers de quilos i que es desplaça a gran velocitat, la idea estúpida de demostrar poder, o força, conduint de manera ostentosa i temerària, són comportaments que han existit sempre, però que no han fet més que anar en augment en les darreres dècades, i de manera molt especialment accentuada els darrers deu o dotze anys. Conduir per les carreteres i autopistes (autopistes, quina barra) illenques és una experiència sovint més que desagradable, per l'excés de vehicles (sobren cotxes, sobren motos) i per la conducció d'un estol de curts que confonen la vida real amb un videojoc o una pel·lícula de Fast & Furious. És un altre aspecte en el qual hem involucionat, com no pot ser altrament en una comunitat que fa molts d'anys que lidera tristament els rànquings d'abandonament escolar. Hi ha a Balears una capa àmplia de la població que s'ha avesat (o l'han avesat) a menystenir els estudis i el coneixement, que tan sols és capaç de valorar el dobler fàcil (encara que visquin en precari) i que s'ha educat amb la televisió porqueria i les dosis extra de porqueria que consumeix a les xarxes socials. Posada a la via pública amb qualsevol cosa que tingui motor, aquesta part de la població és extremadament perillosa.
Els aprenents de guerrers de la carretera comencen a orientar la seva vocació amb motos i motorets amb el tub d'escapament a lloure, donant gas a les totes durant els llargs horabaixes d'estiu i aixecant un renouer insuportable. Els que arriben a la cúspide de les aspiracions d'aquesta casta de personal es dediquen a destrossar la serra de Tramuntana amb el motocròs i els quads. La ferocitat amb què envesteixen contra tot allò que es troben davant (i contra tothom qui gosi cridar-los l'atenció) es complementa meravellosament amb la passivitat d'uns cossos policials que, per dir-ho amb llenguatge tècnic, passen absolutament de tot, o perquè fa calor, o per no discutir amb els pares de les criatures, o perquè ja els agradaria ser ells els que fessin el salvatge amb la moto, en lloc d'haver de fingir que mantenen l'ordre públic, disfressats amb un uniforme només per obtenir cada mes una paga que no mereixen ni es guanyen. Disposen també, sovint, de la complicitat d'unes autoritats municipals que els fan els ulls grossos a canvi que també els hi facin a ells quan circulen tocats d'ala. Cuidar la imatge de les Balears també passa per no fer l'espectacle d'uns carrers i unes carreteres plens de caps de fava, convençuts que la 'llibertat', la paraula més abusada per l'esfondrament educatiu, es mesura amb pistons i vàlvules.
