Moure fitxa per la infància
És del tot segur que el dia 28 de maig un 18% de la població a Catalunya no votarà. Són totes les persones menors de 18 anys que, per raó d’edat, no hi tenen dret. Un col·lectiu socialment reconegut però políticament massa sovint invisibilitzat, que les organitzacions que ens dediquem a defensar els seus drets ens entossudim a reivindicar en cada contesa electoral. La qüestió és com assegurar que les seves necessitats, les seves opinions i els seus drets siguin tinguts en compte en l’arena de la política municipal. El repte sembla inassolible quan en les regles de joc ells i elles ni opinen ni decideixen, però, malgrat això, hi ha fórmules i vies possibles, que podríem dir de sentit comú, i que es poden resumir amb el concepte perspectiva de drets de la infància.
Un municipi que consideri els seus infants i adolescents com a veritables ciutadans de ple dret –més enllà que no votin– ha de conèixer la realitat en què viuen els nois i noies. Això, com a punt de partida, implica fer un diagnòstic rigorós per identificar les necessitats i circumstàncies sobre les quals caldrà actuar. L’anàlisi comporta també saber quants diners de les arques públiques del consistori es destinen al benestar dels nois i noies, un exercici que passa per escodrinyar totes les partides del pressupost amb el benentès que totes els afecten. Se supera així una visió proteccionista i assistencialista que els categoritzava com a objectes de protecció en lloc dels subjectes de dret que són, com qualsevol altre ciutadà. Per afinar l’eficiència de les mesures i polítiques, és important conèixer quant s’inverteix però també en què s’inverteix.
D’això se’n deriva l’elaboració d’una estratègia, un pla local específic per actuar en favor de la infància i l’adolescència, dotada amb recursos econòmics i tècnics suficients. El compromís i l'acció política han d’estar impregnats dels drets dels infants i això passa per la transversalitat i perquè tots els actors, a tots els nivells, coneguin aquests drets, inclosa la ciutadania en general.
Aquest desplegament per la banda adulta ha d’anar acompanyat de la participació activa dels nois i noies. Les seves opinions i propostes han de ser escoltades i tingudes en compte en tot el que els incumbeixi, la qual cosa requerirà espais, condicions i mecanismes estables perquè tots, en especial aquells en situació de vulnerabilitat o de poca tradició participativa, hi puguin dir la seva.
I tot plegat forma el kit d’instruments bàsics imprescindible per definir millors polítiques i decisions que hauran de revertir una realitat nociva per a molts infants i adolescents.
Per a aquestes eleccions, l'Unicef ha llançat la campanya #MouFitxa amb la idea que la ciutadania pensi en els més joves a l’hora de votar i sigui conscient que la seva decisió té una incidència directa en les condicions de futur per a la infància. El programa que l'Unicef ha presentat als partits i als grups municipals busca que aquestes propostes siguin els temes prioritaris en les carteres dels pròxims governs locals: lluitar contra la pobresa infantil i la desigualtat (31,7% dels infants i adolescents en risc de pobresa i exclusió social, ECV 2022), invertir per millorar el benestar físic i emocional dels infants i adolescents, aplicar la llei orgànica de protecció integral enfront de la violència (LOPIVI) i procurar entorns basats en el bon tracte, combatre la discriminació, oferir educació educativa de qualitat i inclusiva, a l’abast de tots, tenir cura dels seus drets en l’àmbit digital i garantir-los habitatges dignes i entorns nets i saludables.
Les entitats locals són les administracions que defensen i protegeixen en primera línia els drets dels infants i dels adolescents. El seu grau de compromís en aquests drets s'acabarà reflectint en el benestar dels seus ciutadans més joves.
