De quan ‘El Mundo’ era menys amable amb Trapero

El Mundo commemora els cinc anys dels atemptats de la Rambla de la millor manera que sap fer: menyspreant l’independentisme. “El sobiranisme desesperat agita el 17-A contra l’Estat acusant el CNI”. Expliquen que el Consell per la República reclama “«la veritat»”, que posen entre cometes per marcar, remarcar i recontramarcar que es tracta d’una apreciació subjectiva. Són unes cometes que no apareixien durant els moltíssims anys que aquest mateix diari va prolongar el dolor de les víctimes alimentant les més estranyes teories de la conspiració sobre l’11-M. Quan algú els feia veure el poc sentit d’anar mantenint el discurs que ETA hi havia tingut alguna cosa a veure, ells responien amb un còmode comodí: només volem saber la veritat. Perseguir la veritat és lloable. Excepte si ets sobiranista, que aleshores es converteix en "desesperat".

La mateixa contradicció s’aprecia quan parlen ara de qui va ser màxim responsable dels Mossos, Josep Lluís Trapero. “«L’ajuda més lleial va ser la del CNI», els contradiu el major Trapero”, assenyalen en un subtítol a partir de l’entrevista que va concedir a La Vanguardia. Es tracta del mateix policia que, tan sols quatre anys enrere, posaven en el punt de mira, aplaudien el seu processament, recollien els crits de “Trapero traïdor!” que li cridaven a les manifestacions espanyolistes i li dispensaven el mateix tracte que a qualsevol dels golpistas. Incloent-hi la burla, com quan escrivien que era “el nou Guardiola dels independentistes”, o que “solia estiuejar en una urbanització que es deia El Papagayo. Allà era conegut com el Jose, amb article en castellà i accent oral a la o. Avui El Papagayo es diu El Papagai i el Jose, Josep Lluís”. Pura retòrica del menyspreu recorrent a la figura despectiva del xarnego agraït.