Els municipis han d'aprovar ja els seus catàlegs patrimonials

Si la pregunta és sobre la importància de conservar el patrimoni cultural i, en concret, l’arquitectònic d’un indret qualsevol, la resposta és unànime. Ningú en ple segle XXI qüestiona que una societat moderna es caracteritza, entre moltes altres coses, per consensuar mecanismes i fórmules que assegurin la pervivència d’aquells béns centenaris que permeten explicar i entendre la història, i que, en molts dels casos, conformen la identitat d’un poble.

En el cas de les Balears, aquesta eina que són els catàlegs patrimonials dels municipis ve donada per una llei, la de patrimoni històric, que ja té més de 20 anys. Són un document bàsic que cada ajuntament ha d’aprovar i que no és altra cosa que un inventari rigorós i en profunditat dels elements més destacats en l’àmbit arquitectònic que mereixen ser preservats. Sembla senzill, perquè no suposa res més que identificar allò que té un cert valor, fer-ne un llistat, i d’aquesta manera impedir que cap actuació pugui posar en risc els seus béns.

Però això, que sembla tan simple, resulta que, dues dècades després que sigui obligatori, només ho compleixen 13 municipis a Mallorca. No sembla un fet casual. La informació que inclou aquest setmanari retrata a la perfecció com la tramitació d’aquests instruments de protecció patrimonial s’allarguen i s’enroquen dins els ajuntaments. Tenir el patrimoni ben protegit significa renunciar a poder-hi fer determinades actuacions, i això no sempre agrada als propietaris, que en alguns casos poden veure frustrades expectatives a l’hora de treure’n un rendiment. Per aquest motiu, no sempre s’és tan diligent com caldria, i, malauradament, això suposa que es puguin destruir casals antics o elements patrimonials singulars per no haver fet els deures.

La protecció sempre molesta. I per això, igual que cal felicitar aquells municipis que sí que han estat capaços d’aprovar un catàleg i, per tant, d’assegurar que els béns més valuosos del terme perduraran en el temps, cal exigir als que més de 20 anys després de l’aprovació de la llei que ho exigeix encara no ho han fet o no en tenen versions actualitzades que posin fil a l’agulla. Governar és decidir, i és complir la normativa. I en aquest cas és també responsabilitat irrenunciable dels equips de govern municipals treure endavant aquests catàlegs. Perquè no basta que s’aprovin lleis i normes. És imprescindible complir-les. I no s’hi valen excuses, perquè ha passat massa temps i després lamentam que elements singulars del patrimoni desapareguin d’un dia per l’altre.