De l’article del crític Frederic Lliurat (Barcelona, 1876-1956) a Revista Musical Catalana (XII-1924) arran de la mort de Gabriel Fauré (Pàmias, Occitània, 1845-París, 1924). Aquest novembre ha fet cent anys del traspàs del compositor d’un Rèquiem especialment ben acollit a la memòria musical catalana des que l’Orfeó Català de Lluís Millet el va incorporar aviat al seu repertori.
El 4 de novembre [de 1924], a les dues de la matinada, morí, a París, el mestre Gabriel Fauré. Era nat a Pamiers [en occità, Pàmias], prop dels Pirineus, el 13 de maig del 1845. Als 9 anys entrà com deixeble a la coneguda escola Niedermeyer, de París. Estudià amb Dietsch i amb Saint-Saëns, al qual, segons pròpia confessió de Fauré, "ho devia tot". [...] Parlant dels primers treballs de composició dels deixebles de la classe de piano que donava Saint-Saëns, Fauré ha escrit: "Els llegia amb una curiositat i amb una cura que haurien solament merescut les obres mestres, i després distribuïa l'elogi o la crítica i ho acompanyava tot amb exemples i consells que ens sorprenien, ens encisaven i ens donaven energia. I com que tampoc defugia de fer-nos els confidents dels seus propis treballs, bevíem en llurs mateixes deus les més fecundes ensenyances que se'ns podien donar". I, després de les lliçons, Saint-Saëns feia conèixer als seus deixebles les pàgines cabdals (aleshores gairebé desconegudes!) de Schumann, Liszt i Ricard Wagner. [...] En aquella Escola Fauré va obtenir els primers premis de piano, d'orgue i de composició. [...] Després de la guerra del 1870, Fauré fou professor a l'Escola on havia estudiat i organista de diverses esglésies [...] Reemplaçava sovint, a Saint-Saëns, a l'església de la Madeleine, de la qual era organista. [...] Als 31 anys Fauré va escriure la Sonata en la, per a piano i violi, que assolí un gran èxit, i va compondre la bella Missa de Rèquiem. [...] De la classe de composició que donava Gabriel Fauré eixiren coneguts músics, com és el cas de Maurici Ravel [...] El 1905 esdevingué director del Conservatori de Paris. [...] Tenia la Legió d'Honor i era president de dues conegudes entitats parisenques: la Societat Nacional i la Societat de Música Independent. Tots els músics l'estimaven i l'admiraven. [...] Harmònicament, Fauré fou un músic originalíssim. Des d'aquest punt de vista se'l pot comparar, certament, amb Frederic Chopin. [...] Conreà tots els gèneres de la música. Però excel·lí, sens dubte, en la música de cambra. Escriví, sobretot, lieder admirables, originalíssims. Fou el creador, realment, del modern lied francès. I se'l pot comparar amb Schumann, amb Wolf, amb Brahms. No és certament inferior a cap d'ells. [...] Fauré deixa també una obra admirable per al teatre: Pénélope. I pocs dies abans de morir terminà un Quartet per a instruments de corda. Confià el manuscrit al seu estimat deixeble Ducasse per tal que hi donés la darrera ullada. Fins a la darrera hora Fauré es consagrà, doncs, a la música. I cal fer constar que la música de Fauré era sempre jove i cada cop més pura, més perfecta. [...]