Música dramàtica per a Alec Baldwin
Dijous en prime time la cadena ABC entrevistava l’actor Alec Baldwin perquè expliqués, per primera vegada públicament, la seva versió de com es va produir l’accident amb una arma durant el rodatge de la pel·lícula Rust que va acabar amb la mort de la directora de fotografia Halyna Hutchins i el director Joel Souza ferit a l’espatlla.
L’entrevista, d’una hora de durada, la va dur a terme George Stephanopoulos, un periodista molt popular als Estats Units sobretot des que va ser assessor de comunicació de Bill Clinton durant la seva presidència. Stephanopoulos ha servit d’inspiració per a la creació de personatges en pel·lícules i sèries de temàtica política, com Primary colours o El ala oeste de la Casa Blanca. El periodista fins i tot ha aparegut interpretant-se a ell mateix en la sèrie House of cards.
Aquesta línia difusa entre realitat i ficció també s’ha pogut apreciar en l’entrevista a Alec Baldwin. La posada en escena tenia un aire postís, amb una il·luminació massa esmorteïda que donava un ambient un punt sinistre que no ajudava el convidat. En els mitjans de comunicació nord-americans la conversa ha estat envoltada de certa rumorologia sobre el fet d’haver estat assajada prèviament. I el cert és que destil·la un ritme de diàleg que recorda aquells interrogatoris en què els advocats repassen amb els clients la seva versió de la història abans de comparèixer davant el fiscal i el jurat popular.
L’entrevista s’anava fragmentant amb petites càpsules explicatives que posaven en situació l’espectador sobre els detalls del rodatge de la pel·lícula, la personalitat de Hutchins o la cronologia dels fets, incorporant imatges d’arxiu de la tragèdia o fotografies que el mateix Baldwin va penjar a Instagram.
L’entrevista a l’ABC ha estat precedida d’un seguit de promocions desafortunades. Uns avançaments de breus fragments de les respostes de Baldwin. Aquests anuncis estaven editats amb música de misteri, desprenien un evident sensacionalisme i obrien interrogants sobre el cas que no deuen haver fet gaire il·lusió als advocats de Baldwin.
Durant l’entrevista l’actor i productor plora en diverses ocasions i s’emociona, primer parlant de Hutchins, però també recordant la seva trajectòria professional o la il·lusió per rodar la pel·lícula. Unes escenes que, si bé és impossible discernir si són sinceres o no, en tot cas en algun moment provoquen certes sospites de teatralitat. El pitjor de tot, però, és la música dramàtica que s’afegeix de fons quan Baldwin s’emociona o recorda el moment de l’accident amb l’arma. L’actor recrea en dues ocasions aquell instant apuntant amb el dit a la pantalla de l’espectador, una imatge que acaba resultant simbòlica. El programa fins i tot afegeix un efecte sonor semblant a un tret quan el mateix Baldwin fa l’onomatopeia per explicar com se li dispara l’arma, un recurs excessiu.
Baldwin diu a l’inici de l’entrevista que compareix a la televisió perquè sent la necessitat d’aclarir alguns malentesos del cas, però el cert és que l'ABC amb aquesta entrevista encara l’ha posat més amb l’aigua al coll.
