Mutacions ideològiques o el ressò de l'ego

Resulta curiós com les persones ansioses per tenir el poder van mudant d'un partit a un altre, únicament fidels a la seva obstinació d'arribar pel cap alt al seu projecte de triomf social. Resulten curioses les migracions polítiques d'un partit a un altre, sense que ningú es digni a explicar a la ciutadania l'essència d'aquest darwinisme involutiu de partits que moren els inquilins dels quals són rebuts amb els braços oberts en uns altres com si fossin  cases de lloguer ideològic.

Resulta curiós veure que mentre s'afermen i es legitimen les mutacions ideològiques, el dia a dia de moltes persones no canvia, i al final no els queda més remei que seguir pel seu camí, amb els seus treballs, si els tinguessin; amb els seus precaris salaris per a pagar impostos, viure tot just i curar-se les penúries en solitud o en col·lectivitat en  pisos compartits o aparcats a les seves caravanes. Resulta curiós veure tanta dissort social reflectida en somriures polítics blanquejats a cop de Photoshop com si es tractés de l'anunci d'una clínica dental.

Resulten inquietants i aterridores totes aquestes mutacions ideològiques que permeten a algunes persones arribar a càrrecs des dels quals hauran de decidir sobre polítiques col·lectives basant-se en la seva brúixola ideològica cega. Em sorgeixen dubtes i em pregunto si al cap i a la fi tots els partits polítics no són més que un. On queden els interessos col·lectius en aquesta era de l''empresariat polític'? Quan s'acabaran aquestes polítiques de desfaig el teu i faig el meu? On queda la responsabilitat cap a la ciutadania? 

Les estratègies 'fer i desfer' i 'construir i destruir' tenen un cost, i són diners públics que surten de les butxaques de tota la ciutadania. Fer una obra perquè després uns altres la llevin per a fer la seva i que després n'arribin uns altres per a continuar amb la tradició d'esfondrar per a construir és una greu falta de respecte a totes aquestes persones que, amb la seva suor i honradesa, paguen religiosament els seus imposts perquè altres, des de la seva ceguesa a sostenir el poder, juguin com els nens a la platja a construir i destruir castells de sorra.

Resulta curiós que a algunes persones que no tenen ni idea de determinats assumptes se'ls assignen responsabilitats per a aplicar el seu 'no-saber' a qüestions socials, per exemple. Resulta curiós que per a una ocupació, sigui quina sigui, s'exigeixen currículum, referències, diplomes... i tot a canvi d'un salari que s'esfuma de seguida que s'ha ingressat en el compte bancari, mentre que a algunes persones se'ls atorguen responsabilitats en organismes oficials i les seves nòmines surten dels diners públics.

Resulta curiós com l'esquerra cada vegada fa més gust de caviar, que la dreta s'hagi convertit en una casa ocupa de mutants ideològics i que el centre segueixi com una eixelebrada sínia, mentre que els únics que segueixen igual són els de baix, que continuen sostenint la piràmide.

Resulta curiós, tot aquest cop de calor hivernal!