Nadal després de la DANA
No serà un bon Nadal per a tots aquells que van patir la DANA del 29 d'octubre al País Valencià. Hi ha 223 morts i –encara– tres desapareguts, i hi ha el mal material, que costarà anys de reparar, i també el mal moral, psicològic i espiritual, que no es pot quantificar, però que durarà vides. Les grans catàstrofes que en diem naturals tenen, també, un important component artificial, és a dir, que depèn de les mans i de la intel·ligència humanes. No es tracta només de la natura desbocada, sinó de les males decisions i la mala feina d'alguns particulars, sovint preses i fetes de mala manera a causa únicament de l'avarícia. El que fa mal no és constatar que seguim no tan sols a la mercè del poder dels elements, que sempre ultrapassa les nostres forces, sinó també a la mercè de la misèria dels nostres germans d'espècie, que sempre desborda les nostres pitjors previsions.
Els responsables de bona part d'aquestes 223 morts tenen noms i cognoms ben concrets, i el primer de la llista és el del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Tot i així, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (de la “Comunitat Valenciana”, com en diuen) ha decidit no admetre cap de les causes –quatre demandes i tres querelles– que s'han presentat fins ara contra Mazón: els magistrats del TSJPV afirmen en la seva resolució que no aprecien en aquestes causes “indicis qualificats contra persones aforades”. Mazón és una persona aforada.
Tot i així, l'alt tribunal no tanca la porta a les accions judicials contra el cap del Consell, i el que fa és remetre-les al seu “hàbitat natural” (l'anomena així) de la justícia ordinària. És a dir, als jutjats d'instrucció. Les set demandes i querelles atribueixen al president valencià una llarga llista de delictes: prevaricació omissiva i imprudència greu amb resultat de mort; abandonament del servei públic; homicidi imprudent; lesions, omissió del deure d'auxili, i delicte contra els drets dels treballadors. El pronunciament del TSJPV obre un panorama incert i difícil per a Mazón, en què les possibilitats que hagi de respondre judicialment de la seva nefasta actuació (la del 29 d'octubre, però també la de les setmanes, ara ja gairebé dos mesos, següents) es multipliquen. Políticament, pot haver de començar a respondre el proper dia 15 de gener, quan els diputats de les Corts Valencianes votaran a mà alçada si Mazón ha de dimitir, tal com li ha exigit ja la ciutadania en dues manifestacions massives, més una tercera que tindrà lloc aquest proper diumenge 29 de desembre.
Ahir parlàvem d'impunitats democràticament inacceptables, en relació amb els mitjans i als polítics que es permeten difamar persones i alterar brutalment les seves vides, sabent que no hauran de pagar cap preu per fer-ho. També hem de reclamar la fi de la impunitat per als governants que, per incapacitat, prepotència o cobdícia, o per una combinació de les tres coses, causen mals irreparables als ciutadans. Deixar-los que se'n surtin sense conseqüències és un abús de poder que la democràcia no pot consentir.
