Nadala de l’animal prehistòric de Banyalbufar

Pels dibuixos que en reconstrueixen la fesomia, venia a ser com un ca pelat i sense orelles. També tenia unes cames més aviat botides, amb unes potes amb cinc dits i uns unglots que feien ben poca planta. També sabem que era carnívor i tenia dents de sabre (unes dentotes desproporcionades), com molts de depredadors del seu temps. Era un animal lleig. Però és una meravella.

Aquest animal era un gorgonopsi, pertanyent al grup dels teràpsids, i va córrer per la serra de Tramuntana fa 270 o 280 milions d'anys. N'hem tingut notícia gràcies a les excavacions d'un equip format per científics del Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO/MCBN) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP–CERCA), que van trobar les restes fòssils de l'animal a un jaciment de Banyalbufar i han publicat les conclusions de la seva recerca a la revista científica Natura Communications. El conservador del Museu Balear de Ciències Naturals i primer autor de l'article, Rafel Matamales, i l'investigador de l'ICEP–CERCA i director del Museu de la Conca Dellà, Àngel Galobart, tots dos coautors de l'article, varen explicar que havien tingut la feliç sorpresa de fer un descobriment inesperat, i prou generós pel que fa a les restes trobades: fragments de crani, costelles, vèrtebres, i fins i tot un fèmur sencer, que s'han mantingut en unes condicions excel·lents. És una descoberta literalment històrica, i d'un valor extraordinari, perquè es tracta de l'exemplar de gorgonopsi més antic del món sencer. L'animal recuperat encara ponia ous, però és un antecedent directe dels mamífers. És també insòlit que aparegui un d'aquests animals a Mallorca, que fa 270 o 280 milions d'anys encara no era una illa, sinó que formava part del supercontinent Pangea, que en fragmentar-se va donar lloc a la separació dels continents actuals. Aquests mateixos investigadors van trobar, fa poc més d'un any, un altre animal fins aleshores inconegut, el tramuntanasaure, que havia viscut a la mateixa època a la serra de Tramuntana i que ben probablement era una presa del gorgonopsi ara descobert.

Tot plegat és apassionant i és magnífic. Resulta fàcil fer acudits d'aquests que ens solen agradar de fer, com ara que no és tan estrany trobar fòssils a Mallorca o que no ens ha de sorprendre que els mallorquins més antics ja fossin depredadors. Però aquesta descoberta ens hauria d'alegrar, perquè és una excel·lent contribució a la ciència que s'ha produït aquí, a càrrec de científics de ca nostra, i que és d'interès per al món sencer. A banda de permetre aprofundir en un món encara per descobrir com el de la prehistòria (una època que dura centenars de milions d'anys, abans de l'aparició en escena dels humans) ens confirma la certesa que la vida existeix, i s'imposa, des de temps tan antics que no som capaços ni d'imaginar-los. Altres disciplines científiques, com l'Astrofísica, ens permeten saber –gràcies a instruments potentíssims com el telescopi James Webb– que existeixen galàxies com la nostra, a quatre mil milions d'anys llum de distància. Ara que venen teòricament uns dies d'intentar pensar en alguna cosa diferent de les misèries de cada dia i dels miserables que les protagonitzen, no hi ha millor nadala que la que ens animen a cantar els prodigis de la ciència, del pensament, de l'art, de la literatura, de la música, la poesia i el coneixement. Quan aquestes illes encara no eren ni illes ja estaven plenes de vida, i farem el que estigui modestament a la nostra mà perquè continuïn així uns quants centenars de milions d'anys més.