Nadales a Gaza

Pobra Palestina, tan a prop de Jahvè i tan lluny dels Estats Units. La llum informativa es va esvaint a poc a poc, les notícies del genocidi han deixat de ser portada habitual, i s’han convertit, en el millor dels caos, en pics de l'actualitat, que amb velocitat de vèrtex creuen la jornada mediàtica sense repòs. L’estrella de Betlem, ocupada pels sionistes, no ha il·luminat Nadal. La foscor aguaita per invisibilitzar la maldat. Això fa mal, un dolor que no es pot consentir. “Al llarg de la nostra existència hi ha ferides que ens corroeixen l'ànima, com si fossin corcs, en solitud” (del persa Sadeq Hedayat, a El mussol cec). Un silenci pertorbador i humiliant.

Sempre cal no oblidar. Després de gairebé 500 dies de conflicte, Israel continua matant diàriament als territoris de Gaza i Cisjordània; són víctimes palestines. L’objectiu oficial i inicial de l’ofensiva, per a tranquil·litat de fariseus, era posar fi a Hamàs. Però, en el temps que es porta de conflicte, des del 7 d’octubre del 2023, les víctimes mortals palestines superen les 45.000 i hi ha 10.000 desapareguts, sota runes provocades pels bombardejos de l’exèrcit hebreu, presumiblement tots ells també morts. Aproximadament un 70% són dones i nens. Segons l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA), un nen palestí mor cada hora. Barbàrie, antic i nou Testament: “En adonar-se Herodes que aquells savis l'havien enganyat, es va omplir d'ira i va fer matar tots els nens de dos anys cap avall que vivien a Betlem i els seus voltants” (Mateu 2:16-18).

Cal recordar que en l'ofensiva l’exèrcit hebreu ha destruït o fet malbé tres de cada quatre habitatges de la Franja, han bombardejat hospitals provocant el col·lapse sanitari, han bloquejat l'arribada de medicines, aliments i aigua, generant una crisi humanitària genocida. La Cort Penal Internacional (CPI) ha acusat Benjamin Netanyahu de "crims de lesa humanitat, d'assassinat, persecució i altres actes inhumans" i ha emès una ordre de detenció en contra seva. Estats Units (i Israel) no reconeixen l'alt tribunal i Europa mira cap a un altre costat, mentre occident continua subministrant armament als jueus. “Però arribarà la primavera i ells, els que ens bombardegen, no trobaran flors entre les bombes” (Mosab Abu Toha, poeta palestí).

El conflicte no és recent, la història no ve d’ara, la disputa sempre s'ha caracteritzat per la asimetria dels adversaris. L'escriptor i assagista polític anglès Perry Anderson, professor de la Universitat de Califòrnia, parla de la naturalesa dual del sionisme i argumenta com un moviment de nacionalisme ètnic, nascut el continent, es va transformar en una forma de colonialisme europeu a ultramar. Una densa població dedicada a l'agricultura, com era la palestina, arrelada fortament al territori, no se la podia ni apartar a empentes, ni esborrar del mapa, sense generar un conflicte. “Una colònia que mai no va provenir d'una metròpoli”, però que sense el poder colonial britànic que tenia al darrere mai no s'hauria pogut assentar. Des d'un principi el poder repressiu, en origen britànic, es va convertir en la “condició inexcusable de la colonització jueva”.

En contra de la proposta de partició que propugnaven els nord-americans i les Nacions Unides, els jueus varen declarar unilateralment i militarment la independència i van expulsar violentament de Palestina més de la meitat de la població àrab, prop de 700.000 persones. Els palestins es refereixen a aquest esdeveniment amb el nom de Nakba (la catàstrofe, en palestí). Una vegada més utilitzaré tota la bellesa punyent de les paraules del que és considerat poeta nacional palestí Mahmud Darwish, per entendre la dimensió del que va passar, a En presència de l'absència: “En tan sols una funesta hora, la història va entrar per la porta com un lladre sense escrúpols i el present va sortir per la finestra. Amb una o dues matances, el nom del país, del nostre país, va passar a ser un altre”.

Els camins per crear fórmules de convivència i recomençar la història s’ha volgut que mai no fossin possibles. Una decepció viral. “Sense mirar la seva dona, sabia que s’havia posat a plorar calladament”, a Retorn a Haifa, Gassan Kanafani expressa la tristesa de l’absència. “De sobte, la remor del mar (era) exactament com abans. Però no, la memòria no li havia tornat de mica en mica, sinó que s’havia esfondrat en la seva ment com un mur de pedra que en abatre’s es converteix en una pila d’enderrocs”. El poeta i escriptor palestí va ser assassinat a Beirut, juntament amb la seva neboda, pel servei secret israelià Mossad, en un atemptat produït per l’explosió d’una bomba col·locada sota el seu cotxe.

A Adania Shibili la Fira del Llibre de Frankfurt 2023 li va negar la possibilitat de rebre un premi, simplement per ser palestina. La seva novel·la Minor Detail, basada en fets històrics, relata la violació i l'assassinat d'una nena palestina el 1949 per soldats israelians, que van ser condemnats per un tribunal israelià. Alguns països europeus, com France i Alemanya, infructuosament intentaren prohibir qualsevol acte i manifestació a favor de Palestina. Hipocresia davant el conflicte per no voler assumir responsabilitats. La Comissió Internacional Independent de Recerca de les Nacions Unides sobre els territoris palestins ocupats, ha assenyalat en un informe que durant la guerra a Gaza (2023-), a campaments militars i centres d'arrest israelians, dones i nenes palestines han estat violades i agredides sexualment per soldats de les Forces de Defensa d'Israel. 

L’escriptora, en una entrevista, narra la història de l’atles, que la seva germana i ella s’havien comprat per anar a escola, en què quan arribaven “al lloc on se suposava que hi havia la paraula ‘Palestina’, no apareixia. Al seu lloc, apareixia ‘Israel’”. Existeix Palestina, existeixen els palestins i Israel és un estat investigat per la Cort Penal Internacional per presumpte genocidi. La Federació Internacional de Periodistes ha documentat la mort violenta de 133 periodistes i professionals de mitjans de comunicació a Gaza des que la guerra va començar, el conflicte més mortífer en moltes dècades. No s'oblidin d’ell, cal mantenir el llum encès.