Necessitam més carreteres?

ArquitecteEn aquest país tenim una fixació quasi patològica per les infraestructures, fins al punt que tendim a identificar de manera automàtica servei i infraestructura. Pensam que necessitam una casa de cultura per tenir cultura, parlam de carreteres per resoldre els problemes de mobilitat i proposam dessaladores quan ens falta aigua. Encara que és ben cert que les infraestructures són necessàries per proveir molts dels serveis que ens beneficien, moltes decisions es prenen com si la infraestructura ‘per se’ resolgués determinades mancances. Però sabem que les carreteres soles no resolen la mobilitat; de fet, moltes vegades l’agreugen. El problema es fa encara més gran quan no només es confon el servei i la infraestructura sinó que, a més, es creu que com major és la infraestructura millor servei. D’aquí que hem passat de la ‘casa’ de cultura a la ‘ciutat’ de les arts i de les ciències, hem deixat el tren per anar amb AVE i hem passat de les carreteres a les autopistes. Estam mal informats i arrossegam un dèficit cultural no resolt, que ens fa creure que estam poc desenvolupats en transports, malgrat que tenim la segona major xarxa d’AVE del món, som el país europeu amb més quilòmetres d’autovies i autopistes i tenim el doble d’aeroports que Alemanya. Però també tenim unes administracions públiques disposades a gastar milionades per fer obres faraòniques sense una utilitat mínimament justificada, sense gairebé control ni fiscalització ni cap tipus de criteri econòmic o social. Així es financen els conglomerats de les grans constructores nacionals i locals, igual que les concessionàries, que quasi sempre estan dins l’òrbita de les constructores. Si el negoci no surt a bé a la primera, apareixen els habituals sobrecostos de les obres per anar buidant els comptes públics en favor de les constructores. I si no surt a la segona, ja vindran els rescats públics a tapar els forats a les concessionàries privades. De fet, moltes vegades es donen els dos rescats a la vegada, amb casos escandalosos com la plataforma Castor i les radials de Madrid.

Amb aquests antecedents ens ho hauríem de pensar dues vegades abans de continuar ampliant carreteres sense criteri, com es vol fer ara amb el desdoblament de Campos i com s’ha plantejat fa pocs anys a la carretera general de Menorca. Però el més greu no és això, el problema és que les carreteres no necessiten cap tipus d’ampliació perquè en pocs anys hi circularan molts menys cotxes. El motiu és ben senzill: no ens ho podrem permetre. El cotxe és una màquina ineficient que només aprofita el 20% de l’energia del combustible del dipòsit, però a més a més té un ús molt reduït, ja que aproximadament el 97% del temps està aparcat (‘Cuentas Ecológicas del Transporte’, 2014). Moltes ciutats i països ja estan preparant restriccions molt severes a la circulació dels cotxes de combustió, avançant-se amb certa intel·ligència al que serà un escenari forçat d’abandó de quasi tot el parc mòbil. El cotxe necessita petroli, hi ha uns 1.100 milions de cotxes al món que cremen petroli i actualment se’n fabriquen uns 70 milions cada any. En canvi, només hi ha 2 milions de cotxes elèctrics circulant al món, una ridiculesa. El cotxe és fill de l’era de l’abundància del petroli barat i aquesta era arriba a la fi sense que el cotxe elèctric tingui cap possibilitat de substituir l’actual parc mòbil de combustió. La inversió en hidrocarburs a escala mundial s’està desplomant, amb caigudes del 25% aproximadament el 2015 i 2016, i sembla que el 2017 va pel mateix camí (Agència Internacional de l’Energia, 2017). L’era del petroli abundant i barat està arribant a la seva fi i el cotxe en serà un dels primers afectats. La indústria de l’automòbil ja sap que a mitjan termini haurem de funcionar amb un 10% de la flota actual. S’estan preparant no per vendre cotxes, que serà una part petita del negoci, sinó per oferir serveis de mobilitat.

Si volem continuar mirant cap al passat en lloc de mirar al futur, podem continuar incrementant la dotació viària amb ampliacions absurdes, però només serviran per perdre uns diners i uns recursos que en el fons ens faran més pobres. Ampliar carreteres significa ampliar els greuges ambientals, per la salut i per la qualitat de vida, però també vol dir ampliar el forat per on llençam els diners fora de les Illes per adquirir les màquines i l’energia que no temin. Si en canvi volem aspirar a una qualitat de vida millor, el que hem de fer és utilitzar els recursos que tenim ara amb intel·ligència per aprendre a prescindir del cotxe i preparar-nos per al descens energètic que ens espera. I no, no són carreteres el que necessitam per fer-ho.