La necessitat de canviar les festes de Palma

Antropòleg social i membre fundador de la Confraria de Sant SebastiàLa gent de Palma no ha viscut mai una festa major popular. La raó principal és que els seus polítics ignoren la importància dins una comunitat d'unes festes majors com toca. Des de fa mil·lennis, les societats tenen un moment a l'any en què renoven el pacte de convivència, amb rituals que permeten expressar afecte cap als altres membres i desfermar una bogeria saludable per treure's de damunt el pes de la rutina acumulada tot l'any. Així retornen a la vida quotidiana desfogats, amb més estima cap als altres i cap al lloc on viuen. Però això no passa a Palma. Enguany, segons dades municipals, menys d'un 10% dels ciutadans ha participat en la Revetlla de Sant Sebastià. Repetim la dada: menys d'un 10%. A Palma no és un percentatge estrany. Mentrestant, a sa Pobla, per Sant Antoni, amb un temps similar, han tingut una participació del 125% de la seva població. A Ciutat no hi ha participació ni sentiment. Quines en són les raons? La més important és sens dubte el model de festa basat en concerts. No es tracta de llevar la Revetlla de Sant Sebastià, es tracta de deslligar-la del concepte concerts i crear un ambient que inciti els ciutadans a fer festa als carrers. I com es fa una festa major popular? No es tracta de llançar opinions de barra de bar, sinó de seguir el model de festes de tota la Mediterrània unint aquests quatre elements:

• Recreant actes amb els símbols identitaris més emocionants per a la població (el patrimoni immaterial).
• Donant la iniciativa als carrers i total suport municipal als col·lectius ciutadans que han demostrat capacitat per moure gent en actes festius, artístics, culturals, lúdics, infantils, esportius, etc. Només ells tenen la creativitat per proposar nous actes originals, vistosos i estètics que per emoció compartida es converteixin en tradició.
• Promovent les condicions per a l'aparició de múltiples colles que s'ajunten normalment ja per dinar i continuen tot el dia de festa com la Confraria de Sant Sebastià i Orgull Llonguet.
• I altres elements, com l’acompanyament de bandes de música en aquests actes de tota casta a peu de carrer (no d’escenari!), la recreació històrica d'esdeveniments fundacionals, la participació dels 'personatges' emblemàtics (vius o morts en homenatge), etc.

Tots els elements citats es troben de sobra a Ciutat. Manca la meravellosa tasca de reunir amb sentit i emoció aquests elements. Aquesta és una tasca possible i imprescindible. Paral·lelament s'ha de subcontractar un ampli ventall de propostes lúdiques de qualitat veritablement populars per divertir tota la diversitat de perfils de població de Palma. Per altra banda, la ubicació dels actes ha de ser als indrets més estètics (petits o grans) de tots els barris, no només al centre.

La segona raó de la greu manca de participació és fer la festa en el moment de pitjors condicions climatològiques de l'any: pluja, fred i foscor. En tres dels cinc darrers anys ha plogut el dia de la Revetlla (en una illa on plou poc). Molts ciutadans són exclosos d'inici de la seva pròpia festa (però no de pagar-la): persones majors, gent menys activa, infants, malalts. No es tracta per damunt de tot que el màxim nombre de ciutadans pugui celebrar la seva festa? Quin moment és l'òptim per fer la festa? Just abans de l'estiu és quan la gent té més ganes de llevar-se de damunt la rutina de tot l'any i sortir a celebrar. La darrera setmana de maig és un moment ideal de temperatura al carrer (la primera calor) i de llum solar fins tard. Una època molt més il·lusionant i indicada per a la participació que per exemple la Mare de Déu de la Salut de setembre, mes en què la gent ja està cansada de l'esbarjo de l'estiu i de fer coses a l'exterior i té més ganes de començar la rutina que no de fer una altra festa.

Parlem de doblers: el pressupost per a festes de l'Ajuntament de Palma és el menor de les ciutats mitjanes d'Espanya. És més, deu ciutats amb menys habitants que Palma (Bilbao, la Corunya, Oviedo, Valladolid, Vitòria, Còrdova, Vigo, Gijón, Sant Sebastià i Las Palmas) hi destinen considerablement més doblers. Algunes quadrupliquen i altres fins i tot quintupliquen el nostre pressupost. El desinterès municipal, com es veu, és inqüestionable. No obstant això, a les poblacions amb unes autèntiques festes populars, aquesta setmana és el moment de l'any de major atractiu turístic i d'ingressos econòmics per als restauradors i comerços. Això tampoc passa a Palma.

El batle, però, igual que altres, ha apel·lat durant aquests dies a la tradició com a valor màxim per no canviar de data la festa. Una tradició és un ritual continuat durant molts d'anys perquè satisfà necessitats de la societat. Voltar passivament per concerts amb fred i pluja no satisfà la gent, fa que la majoria de ciutadans (dades de l'Ajuntament) quedi a casa. En definitiva, els defensors de no canviar ni el contingut ni la data de les festes s'estimen més la tradició d'unes festes impopulars que el futur d'unes festes vibrants. Una tradició de només tres dècades en una ciutat de dos mil·lennis. Volen que visquem aquesta decepció un any darrere l'altre. Que no tinguem mai unes festes populars. Aquesta és la condemna de la seva tradició. En conclusió, una festa major ha d'equivaldre a emoció, com per Sant Joan, els Moros i Cristians, el Vermar, el Cosso o Sant Antoni, i seria un moment molt emocionant per als ciutadans el naixement d'una nova festa popular sentida a Palma. És a la nostra mà que arribi ara, a la fi, el nostre moment. Ens ho devem.