Si necessiteu canviar de tema
Si esteu arribant al final de la campanya electoral saturats de debats i necessiteu alguna cosa més que una jornada de reflexió, a Netflix trobareu un documental que us transportarà a un altre tema, una altra època i un altre tipus de problemàtiques per evadir-vos de partits polítics i coronavirus.
Crack: cocaine, corruption & conspiracy (Crack: cocaína, corrupción y conspiración), del director Stanley Nelson, explica com i per què es va escampar el crac, la droga derivada de la cocaïna, fins a produir una epidèmia de conseqüències socials i polítiques devastadores als Estats Units. Crack té una estructura narrativa més pròpia del reportatge periodístic que del documental i és d’aquelles històries que quan les comences a veure no t’imagines que acabaran donant tant de si. Del fil principal n’aniran apareixen trames, drames i esdeveniments que et deixen enganxat a la pantalla. El que fa millor el reportatge és organitzar el desenvolupament dels fets perquè l’espectador entengui fàcilment les claus de l’escàndol. Tot s’explica a partir d’una degradació de les circumstàncies en què de cada conseqüència se’n deriva una altra de pitjor, i es desencadena una espiral de caos, corrupció i violència d’abast pràcticament mundial. Com que la cocaïna va quedar reservada a les elits, el crac, una droga molt més addictiva i econòmica, va crear una economia sencera al seu voltant. Nois de famílies molt pobres van veure en la comercialització del crac un sistema molt fàcil amb el qual subsistir, i en poc temps alguns van acabar guanyant un milió de dòlars al dia. Els consumidors eren addictes al crac i els traficants eren addictes als diners. I això va generar una espiral d’armes, violència i normalització de la mort en els barris més pobres que porta a la corrupció del sistema. Crack aprofundeix en el sensacionalisme informatiu de l’època, els casos que van sacsejar la societat, com ho aprofita el govern de Reagan i la gestió hipòcrita d’una política antidrogues, mentre paral·lelament es donava suport financer a les guerrilles de Nicaragua per combatre el règim sandinista. Una conspiració que servia per nodrir amb més droga la societat nord-americana. Crack es desplega com una teranyina d’esdeveniments, però Stanley Nelson ho fa fàcil perquè passa de la macroeconomia i la corrupció política a exposar com es tradueix tot plegat a nivell de carrer i amb el testimoni directe de les víctimes que ho van patir. A més, el guió té perspectiva ètnica, de classe i de gènere, i explica com, més enllà de les addiccions, es va estigmatitzar, criminalitzar i maltractar comunitats i persones a uns nivells que avui dia semblen impossibles. I amb conseqüències que encara s’arrosseguen ara.
Crack us transportarà a un altre món, però en èpoques com aquesta també serveix per recordar-nos fins a quin punt de la incompetència dels polítics se’n deriven autèntiques tragèdies humanes i, per tant, que és clau que escollim bé els nostres representants.
