Un nen 'solito' a Catalunya Ràdio
Vaig acabar, amb delit, el llibre Solito, de Javier Zamora, traduït per Marta Marfany. És la història real de l’autor, que als 9 anys va emigrar il·legalment del Salvador, passant per Guatemala i Mèxic, fins a la frontera dels Estats Units, on vivien els seus pares, als quals gairebé no coneixia. La història del viatge pel desert, amb els Coyotes o els Polleros, que són els “transportistes”, maldant perquè no els enxampi La Migra l’explica un nen. Aquest nen. Me’l va recomanar el periodista Adolf Beltran, del programa Ciutat Maragda, un dia que ens vam trobar pels passadissos de Catalunya Ràdio. En el viatge, el nen, Javierito, que encara té por d’anar sol al vàter i no se sap cordar les sabates, ha de fingir ser família d’una mare i una filla, i d’un home, que farà veure que és el seu pare. La relació entre ells, de solidaritat i bondat, en aquest viatge, et fa patir, tota l’estona, pensant en el vincle, encara no creat, amb els pares de veritat.
L’altre dia era el Dia Mundial de la Ràdio. Em vaig trobar l’Adolf Beltran i vam comentar el llibre. Al passadís, hi havia un treballador de l’emissora, que també és salvadoreny. El Humfrey Granados, Homfry per als amics, i vam enraonar una estona, tots tres. “Jo encara no l’he pogut llegir”, va dir el Homfry. “Per què?”, vaig preguntar jo. “És que jo vaig fer el mateix que l’autor, amb 10 anys”, va explicar-me. L’Adolf ja ho sabia, perquè si una cosa fa bé, a part de parlar, és escoltar.
Vam estar enraonant molta estona, d’allò. Dels anys 90, en què les coses encara, encara eren una mica millors que ara, perquè ara –això ho deia ell– tot està controlat per les màfies. Em va commoure –perquè soc una figa– sentir aquell treballador explicant que no pot llegir el llibre. Després, vaig baixar a la planta de baix i vaig dir a l’Elisenda Carod i al Carlos Baraibar, de La tarda, que el Homfry era “el protagonista de Solito” i que es mereixia una entrevista.
Em va semblar la manera més increïble i personal de celebrar el Dia Mundial de la Ràdio, i he pensat agrair-los-ho des d’aquí.
