Els nens nascuts a Gaza no se n’escaparan mai

Un nadó a l'hospital de Nasser, a Gaza.
5 min

Després que Israel comencés la invasió de Gaza, poc després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, Aya Khrais, una dentista embarassada de 26 anys, dona d’un metge i mare d’una nena de dos anys que vivia a la ciutat de Gaza, va perdre el contacte amb els metges i els serveis sanitaris que necessitava per a l’atenció prenatal i per tractar la seva diabetis.

Ella i els seus familiars s’han vist obligats a marxar de casa i traslladar-se cinc vegades per fugir dels bombardejos constants, cosa que a vegades els ha portat a recórrer uns quants quilòmetres a peu. Quan vam parlar a principis de desembre, s’allotjava a casa de la seva cunyada, al sud de Gaza. La doctora Khrais, que estava embarassada de 32 setmanes, dormia en un matalàs prim estès directament a terra i compartia casa amb 74 persones d’11 famílies. Els faltava aigua, menjar adequat, medicaments, electricitat i material per a la higiene bàsica.

Durant els últims dos mesos no ha rebut atenció prenatal i no ha pres vitamines ni ha guanyat pes. El 10 de desembre va trobar un obstetre privat que la va informar que tenia un excés de líquid amniòtic i que necessitava una cesària immediata. Va trobar un hospital privat que tenia una escletxa per operar-la el 16 de gener. El cost estimat serà de 4.000 dòlars; a part de la casa, bombardejada, la família ha perdut tots els estalvis. L’Aya no té roba de nadó, bolquers ni llet de biberó, i tampoc cap lloc adequat per refer-se del part. “Estic molt espantada”, em va dir per WhatsApp.

El relat de la doctora Khrais no és insòlit ni de bon tros. Hi ha aproximadament 50.000 dones embarassades a Gaza, i totes s’enfronten a un refugi precari, una nutrició inadequada i una aigua contaminada i salada. L’atenció prenatal, postnatal i pediàtrica és difícil d’obtenir. Les agències de les Nacions Unides han enviat medicaments i material per salvar vides a Gaza, però no n’hi ha prou per satisfer les necessitats de la població. És freqüent l’escassetat extrema de sang, analgèsics, antibiòtics i medicaments per a les crisis epilèptiques i la diabetis. Segons l’Organització Mundial de la Salut, de les més de 180 dones que donen a llum cada dia, és probable que un 15% pateixin complicacions i no puguin obtenir els serveis adequats d’emergència obstètrica i pediàtrica. Alhora, plana sobre seu l’amenaça de patir ferides o morir a causa dels bombardejos i els atacs militars, així com un trauma emocional inimaginable.

Si aquestes mares i els seus fills aconsegueixen sobreviure a la guerra, hauran de combatre contra els seus efectes la resta de la seva vida. La recerca mèdica feta en múltiples zones de conflicte armat (com ara Síria, l’Afganistan, Somàlia i Kosovo) revela que aquest tipus de situacions provoquen un augment dels avortaments involuntaris, les anomalies congènites, els fetus nascuts morts, els parts prematurs i la mortalitat materna. Altres estudis sobre conflictes armats duts a terme entre el 1945 i el 2017 mostren que els infants exposats a la guerra tenen més possibilitats de patir unes condicions de vida i higiene deficients, i també pobresa multigeneracional causada per la pèrdua d’infraestructures educatives i econòmiques.

“Ras i curt, Gaza s’ha convertit en un lloc inhabitable”, ha dit Martin Griffiths, subsecretari general d’Afers Humanitaris i coordinador de l’ajuda d’emergència de l’Oficina per a la Coordinació d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides. Dones i nens reben de ple l’impacte d’aquesta tragèdia. L’única oportunitat que tenen de viure una vida sana sense seqüeles permanents és que els combats s’aturin ara i que es restaurin i es reconstrueixin immediatament els serveis de salut, una possibilitat que, a mesura que avança la guerra, es torna cada vegada més difícil i inassolible. 

L’embaràs i el part es produeixen en un context sociopolític; els atacs militars repetits, l’enfonsament del sistema sanitari i el subministrament d’aliments, la falta d’un refugi adequat i una seguretat general deixen empremta en les mares i els nadons fins molt després que els combats s’hagin acabat.

Abans de la guerra, la vida de les dones embarassades a Gaza era molt difícil. Allà s’espera que les dones tinguin famílies nombroses, i són ateses per metges i llevadores saturats de feina i amb un subministrament poc fiable d’electricitat i oxigen. Ja hi havia poc temps per a cada pacient. Malgrat els esforços del ministeri de Salut de Gaza i l’Agència d’Obres Públiques i Socors de les Nacions Unides, les pràctiques obstètriques solen ser una barreja del món desenvolupat i del món en vies de desenvolupament. Els metges poques vegades tenen permís per sortir de Gaza i actualitzar els seus coneixements, i les autoritats israelianes restringeixen l’entrada de certs medicaments i equips. L’índex de mortalitat infantil és unes set vegades més alt que a Israel. Per a les mares, l’hemorràgia, la infecció, les malalties tromboembòliques, la hipertensió induïda per l’embaràs, l’obstrucció del part i les interrupcions insegures de l’embaràs han sigut les principals causes de mortalitat materna. Al món desenvolupat, una gran part d’aquestes complicacions es poden prevenir o abordar.

Aquests perills han empitjorat a mesura que a causa de la guerra es deterioraven els hospitals i els serveis sanitaris. Algunes dones estan donant a llum en cotxes, al carrer i en refugis superpoblats en un moment en què creixen les malalties infeccioses com les respiratòries, l’hepatitis A i la meningitis. Alguns hospitals, incloent-hi l’Al-Nasr de la ciutat de Gaza i el Kamal Adwan del nord de Gaza, han informat d’impactes directes en les seccions de maternitat i nounats que han causat morts de nadons i ferides i morts de mares. Hi ha informes de dones a qui han fet la cesària sense anestèsia i de mares que han rebut l’alta quasi immediata, tres hores després del naixement. El trauma de la guerra també pot afectar directament els nounats: durant el conflicte del 2014 a Gaza, les mares amb una gran exposició al trauma de la guerra van donar a llum nadons que han patit un desenvolupament sensoriomotor, cognitiu i emocional negatiu.

L’escassetat creixent d’aliments i la desnutrició a Gaza a conseqüència de la campanya militar actual comportarà segurament unes complicacions particulars. Segons l'Unicef, les dones embarassades que pateixen una mala alimentació i nutrició afronten un risc més alt de preeclàmpsia, hemorràgia, anèmia i mort. Hi poden haver casos de fetus que neixin morts i els infants es poden veure afectats pel pes baix al néixer, la caquèxia i retards en el desenvolupament.

Tot i que Israel afirma que està reduint una part dels combats a Gaza, malauradament encara no se n’entreveu el final. Hi van arribant recursos mèdics i aliments, però els grups d’ajuda situats al sud de Gaza informen que només poden cobrir durant dos mesos el 25% de les necessitats dels infants desnodrits i les seves mares vulnerables.

La doctora Khrais i les 50.000 dones embarassades que segons les estimacions hi ha a Gaza estan desesperades perquè es posi fi als combats i puguin donar a llum sense perill. Però estan igual de desesperades perquè s’acabi la devastació que afecta cada generació que neix i es cria en aquella terra.

Copyright The New York Times

stats