Crítica de tele

Netflix i la tragèdia de l’orgasme

2 min

Lés un documental dirigit per Sarah Gibson i Sloane Kelvin que té tots els ingredients per atrapar els espectadors més curiosos: sexe, engany, traïció, frau, diners i esperpent. El trobareu a Netflix, dura només una hora i mitja i més que una gran producció es tracta d’una història sorprenent ben explicada. El protagonitzen una emprenedora nord-americana, Nicole Daedone, i la start-up One Taste que va fundar a San Francisco. L’empresa venia un fenomen intangible: un concepte d’orgasme suposadament innovador. Oferia la possibilitat de descobrir i aprendre aquest clímax de plaer a través d’uns retirs espirituals urbans i unes lliçons per assolir uns episodis d’èxtasi absolut que duraven quinze minuts, que empoderaven i que canviaven la vida per sempre més. Per diferenciar-ho dels orgasmes mundans de qualsevol mortal, Daedone prometia que el seu invent anava més lluny: prometia la meditació orgàsmica. Va fundar unes comunes de convivència on persones amb dificultats en les relacions de parella o inhibides en el sexe descobrien un món de jocs i contactes socials que els provocava felicitat i addicció.

El documental reconstrueix la història a partir dels testimonis que van formar part d’aquesta peculiar comunitat, la majoria dels quals han acabat traumatitzats i conscients de l’engany del qual van formar part, especialment dones. També s’entrevisten amistats properes a Daedone que van veure de prop com ella va anar teixint el joc de seducció fins a crear un negoci multimilionari molt perillós.

Hi ha múltiples imatges d’arxiu, algunes de molt sorprenents, a través de vídeos domèstics i gravacions de mòbil que en el seu moment van ser útils com a propaganda a les xarxes socials per trobar nous adeptes i voluntàries. Aquests enregistraments ara esdevenen proves sòrdides d’una manipulació terrible. La trama segueix l’esquema de l’evolució de l’empresa i dels seus col·laboradors. La primera part relata la història de creixement del negoci, amb la felicitat dels seus participants, i l’espectador entén quins són els lligams que construeix One Taste amb els seus usuaris, sobretot en l’àmbit emocional. I és en l’aparent punt àlgid del seu èxit que el relat es torna fosc. Daedone converteix l’experiència orgàsmica en una religió. No només li serveix per estalviar impostos. L’estratègia disfressa els abusos sexuals de dimensió espiritual. A partir del moment que una allau de clients masculins demanaven gaudir dels serveis de l’empresa, els rituals van incrementar exponencialment el preu i les abnegades voluntàries de One Taste es van convertir en dones sexualment explotades per l’empresa.

L’impacte del documental recau en el testimoni de les víctimes, que van explicant el seu procés de vinculació, la dependència que sentien de la líder de la secta i després la tortura i les seqüeles que van patir.

La industria del orgasmo. La història de One Taste posa de manifest les habilitats sibil·lines de la cultura de la violació per manipular i confondre les víctimes aprofitant fragilitats i traumes passats. I com la indústria del benestar i el màrqueting de la felicitat se serveixen sovint de les persones més vulnerables.

stats