El ‘New York Times’ ja no és (només) un diari

Si preguntem al comú dels ciutadans què és el New York Times, la resposta que cal esperar que ens diguin és “un diari”. Però resulta que si mirem a què dedica el temps la gent que navega sota el seu domini a internet, veurem que la majoria de minuts consumits no ho són llegint les notícies, sinó jugant. Els passatemps creats per la Dama Grisa s’han fet tan populars que fins i tot han generat més d’un milió de subscripcions específiques: gent que no paga per llegir les magnífiques cròniques de corresponsals o els reportatges d’investigació però sí per esbrinar quina és la paraula de cinc lletres del dia o quin és el concepte que agrupa quatre sintagmes diferents. Una gràfica que ha circulat aquests dies per les xarxes socials mostra com el consum de notícies s’ha mantingut estable al llarg dels darrers tres anys –amb les oscil·lacions típiques atribuïbles a l’actualitat– mentre que el temps dedicat a jocs s’ha disparat fins al punt de superar clarament la barra corresponent al consum informatiu. I compte, que el canal de cuina, tot i representar encara una fracció petita dels minuts d’estada a la pàgina del Times, està experimentant també un creixement accelerat.

I està molt bé. Si amb aquests entreteniments el diari pot sufragar les costoses operacions informatives, benvingut sigui aquest mannà, que no comporta cap compromís o conflicte d’interessos, tal com passa amb la publicitat. A més, es tracta d’un producte editorial: si ha triomfat és perquè està molt ben fet i el lector percep que se li proposa una dosi d’exercici mental moderat, per desengreixar, que està molt ben dissenyat, és amable i s’hi deixa veure la petja humana i autoral. Els diaris, com a entitats que informen i acompanyen. A mi m’agrada.