La Nina marca les diferències a ‘Eufòria’
L’edició per escollir els tres finalistes d’Eufòria va comptar divendres amb la presència de la Nina. L’Elena Gadel no va poder ser al programa per motius professionals i en el seu lloc hi va assistir qui va ser una de les seves professores a la televisiva acadèmia d’OT. Normalment les diferències entre Gadel i els altres dos companys del jurat ja són abismals a l’hora de valorar les actuacions dels concursants. Però amb la Nina a la taula dels veredictes, el knock-out a Clotet i Lildami va ser històric.
Jutjar els participants no és una competició, però les aportacions de la Nina van ser tan superiors que Clotet i Lildami van posar en evidència la seva habitual insubstancialitat.
Tot sigui dit, la Nina va assistir al programa en una jornada fàcil, perquè el jurat divendres tenia una funció més de suport emocional i encoratjament que de dictar sentència. Amb tot, és obvi que quan algú és professional d’elit de la música i és conscient de les complexitats interpretatives d’una cançó té més aportacions interessants a fer i més arguments per donar. La Nina i l’Elena Gadel saben què significa exigir un rendiment màxim a la veu i com hi influeixen els aspectes més emocionals i psicològics quan un és dalt d’un escenari. És per aquest motiu que divendres la Nina va convertir-se en una autoritat a Eufòria, una veu superior.
Un altre aspecte alarmant del programa és el paper de Marta Torné com a presentadora. Si en les primeres emissions semblava una mica dispersa, la situació ha degenerat. Les dues últimes gales fins i tot semblava que no tingués clares les dinàmiques d’eliminació dels concursants. Fa l’efecte que només repeteix instruccions que li arriben des del control a través de l’orellera i que no sap per on navega. Hi ha moments que sembla perduda, s’equivoca amb els noms dels concursants i trinxa el català. Quan s’ajunta amb Miki Núñez dalt de l’escenari fan patir. Semblen descoordinats i sense saber qui ha de fer què. Com que pel que fa a la realització el control del relat visual és tan precís, encara es fa més evident quan els protagonistes del programa no estan a l’altura. Una realització, per cert, que, en aquest domini explicatiu que té, aquest divendres potenciava subtilment els rumors que han envoltat els vincles entre la Mariona i l’Edu. Amb els plans de reacció de l’un quan actuava l’altre semblava que a través de la imatge ens estiguessin insinuant molt més del que ens volien dir de manera explícita.
Per què és tan important l’excel·lència de la resta de professionals del programa més enllà dels concursants? Perquè Eufòria és un talent show que exigeix molt als seus participants. Se’ls demana un nivell de perfecció, i la resta d’actors que formen part de l’engranatge hi han de correspondre, com a mínim, amb la mateixa sublimitat, rigor, coneixement i esforç. Hi ha d’haver una equivalència entre allò que ofereixen els concursants i allò que demostren i els retornen els professionals consolidats que els envolten.