Una nit de Max i una vida infrafinançats

Comencem per aquí: Menorca està infrafinançada culturalment. Eixamplem el territori: la cultura de les Illes Balears està infrafinançada. Tornem enrere: el teatre Principal de Maó té dificultats econòmiques per poder programar les obres que voldria, per produir-ne i per acollir representacions que complaurien i enriquirien més el seu públic. Va, no ens aturem al Principal de Maó: la pràctica totalitat dels espais escènics de les Balears tenen pressupostos que els obliguen a treballar per damunt de les seves possibilitats i, en alguns casos, a no poder oferir ni tan sols un nivell mínim. També aquí ens podem estendre: això no els passa només a les infraestructures escèniques, sinó també als museus, centres d’art, biblioteques, sales de concerts –això existeix?–, etcètera, etcètera. 

Anem, però, a la qüestió que ens ocupa. En el moment d’escriure aquest article, es presenta com a cosa grossa que, el proper 6 de juny, el teatre Principal de Maó acollirà la gala dels premis Max. El Govern balear diu que la finançarà amb 140.000 euros, el Consell de Menorca n’hi posarà 30.000 i l’Ajuntament de Maó, 30.000 més. És a dir, que la gala d’un vespre costarà, almanco i si no hi ha sorpreses i afegits de darrera hora, al voltant de la meitat de la quantitat de doblers que el mateix teatre rep de les institucions per al funcionament de tot l’any. Hem de tenir en compte, però, que la immensa majoria d’aquesta via de finançament públic prové de l’Ajuntament de Maó i que el Govern, el 2021 –darrer any que aquest teatre té penjat el seu pressupost a la web–, hi dedicà poc més de 50.000 euros. És a dir, la Conselleria de moltes coses i de Cultura considera que la festa d’un vespre mereix quasi el triple de suport econòmic que l’activitat cultural de tot un any.

Al marge que els premis Max fa anys que es van deixant el prestigi per les bardisses; a banda que aquestes gales no tenen res a veure amb la cultura ni amb la llengua del lloc on es fan; a més que aquests esdeveniments s’han convertit en un negoci i s’organitzen allà on se’ls paga bé per fer-ho, són un castell de focs d’artifici. Als polítics els agraden més que a ningú. Hi ha estores vermelles, moltes fotos i photocall amb estrelles. I això els agrada sobretot si, com és el cas, és un any preelectoral. 

De tota manera, aquest Govern que es va carregar el Talent-IB, el circuit per al coneixement entre les Illes; aquest Govern que, a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics, té unes subvencions sovint incomprensibles, s’ho hauria de fer mirar. Encara sona massa fort la doblerada que va abocar en Los 40 Principales. Encara pensam en la voluntat reiterada d’Antoni Noguera de dur la gala dels Goya a Palma. Tot això és fum. 

I a mi em sap greu perquè Menorca no és fum, o ho és menys que el que estam avesats a respirar en altres illes. De veres, no voldria pensar que Menorca comença a donar importància a l’enrenou d’una gala, mentre no té resolt el finançament per a la cultura del dia a dia.